La frase del desembre

I ara que s'acosta el nadal, us deixo aquesta frase de Nelson Mandela a forma de regal:

"La educación es el arma más poderosa que puedes usar para cambiar el mundo"

Bones festes a tots els visitants!!!

Anglès als primers anys d'escolarització

English for a little children és una aplicació destinada a l’aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera als primers anys d’escolarització.
Tal i com ens explica el seu creador, la seva principal finalitat és la de ser un recurs més per a les classes d’anglès, una ajuda per al docent i no el seu substitut. Si partim de la base que una llengua serveix per a comunicar-nos, es evident que es fa imprescindible la interacció social.
La seva finalitat doncs, és la de reduir el temps i l’esforç per aprendre i facilitar aprenentatges significatius. La senzillesa del seu funcionament i el seu plantejament didàctic fa que els nens i nenes puguin jugar de forma autònoma amb ell, inclús fora de l’àmbit escolar.

En una societat plena de sistemes multimedia, si als nostres alumnes els captiva la imatge i els jocs informàtics, perquè no aprofitem aquest potencial en lloc de lluitar contra ell?

http://web.educastur.princast.es/proyectos/nea/nea_english/#

Nativos Digitales, Inmigrantes Digitales

No us perdeu aquest artícle que us adjunto de Marc Prensky, on va molt més enllà de la necessitat d'integrar les Tic a l'aula. Sense cap mena de dubte és un article molt subjectiu, que reobre un dels debats més candents dins el món educatiu actual. Sense estar molt d'acord amb la metàfora que crea, crec que és un bon article per a reflexionar i debatir un dels problemes més clars de l'educació actual.

http://www.nobosti.com/spip.php?article44

Educació rectifica i obre la porta a la jornada intensiva

Us deixo l'enllaç a la noticia apareguda avui a El Punt Diari a on assegura que, degut al nou decret que atorga als directors més autoritat, seran aquests els encarregats de decidir si cada centre farà jornada intensiva les dues últimes setmanes lectives de juny.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/329465-educacio-rectifica-i-obre-la-porta-a-la-jornada-intensiva.html

La Frase del Novembre

Aquest més, més d'eleccions, us porto una frase relacionada amb els drets de les persones. Apa! Cadascú que la interpreti com li sembli!!

La educación es la puerta a los demás derechos.
Katerina Tomasevski

Recursos per a l'Àrea de Visual i Plàstica

Mar Morón, llicenciada en Belles Arts, és mestra d’Educació Infantil i Pedagogia Terapèutica. Gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya l'any 2005-06 crea aquesta web que us adjunto. Aquesta és una eina de suport teòric-pràctic per al mestre a l'hora de programar l'àrea de llenguatge plàstic i visual i plàstica, utilitzant l'art del segle XX com a referent.
L'objectiu es oferir als mestres i educadors interessats en aquesta àrea , un material teòric, una documentació i una sèrie de propostes didàctiques per a poder treballar l'Art del segle XX a l'escola; apropar als alumnes als diferents moviments artístics, als artistes i a les seves obres, i facilitar al professorat coneixements sobre l'Art del segle XX i la relació d'aquests amb els continguts de l'àrea.

De veritat, val la pena perdre un xic del vostre temps!!!

http://www.xtec.cat/~mmoron/

Una exposició per a treballar

Us recomano que feu un cop d'ull a aquesta exposició. És realment recomenable!!

Del dimecres 22 de setembre a les 19:00 al divendres 31 de desembre

Escoles d'altres mons - Fotografia i literatura

Museu Marítim de Barcelona Organitza: Unescocat, Museu Marítim i Associació C&R
Mostra fotogràfica Escoles d’altres móns - Fotografia i literatura, del fotoperiodista Kim Manresa.

Per primera vegada es mostraran 80 imatges d’escoles de diversos països acompanyades de manuscrits d’escriptors de gran prestigi internacional (entre els quals hi ha 10 premis Nobel de Literatura), que representen més de 30 països i que ens conviden a reflexionar sobre la situació de l’educació i de la infància arreu del món.
Amb aquest objectiu, s’ha dissenyat un acompanyament didàctic de la mostra, que estarà present al Museu Marítim de Barcelona durant més de tres mesos, destinat als nens i nenes, professorat i públic en general. Aquest recurs didàctic permetrà aprofundir sobre les condicions de vida dels nens que apareixen a les fotografies i reflexionar sobre aspectes de l’educació i d’altres valors humans arreu del món.

http://www.unescocat.org/fitxer/1409/escolesaltresmons_llibret.pdf

Donem la benvinguda a la Tardor!

POEMA A LA TARDOR (per Neus Castañer i Ferruz)

Ai, tardor, com t’estimem!

Els arbres tu despulles:

els treus totes les fulles

i les trepitgem els nens.

CRIC-CREC-CRAC-CROC!

Ai, tardor, com t’estimem!

Amb el vent tu jugues,

fent volar totes les fulles

i fent-nos passar fred.

FUUUU… FUUUU… (amb les mans fen botzina tancada a la boca)

Ai, tardor, com t’estimem!

Que t’agraden molt les pluges,

de les petites a les feixugues,

i els bassals trepitgem.

(Pluja fina: Piquem un dit sobre la mà; Gotes grosses: Piquem dos dits sobre la mà; Plou molt: Piquem de mans; Trona: Piquem de peus i fem “BRRROOM” alhora).

Ai, tardor, com t’estimem!

torrarem castanyes dures,

(que ens agraden ben madures)

i ens acostes a l’hivern.

(Fem petar la llengua per fer el soroll de les castanyes petant al foc).

Ai, tardor, com t’estimem!

Que els teus colors pintem,

Roig, groc, taronja i marró

I et cantem una cançó!

Cantem les cançons de la tardor i de la castanyada.

Aquest poema, va acompanyat de gesticulació, d'on els nens i nenes poden representar el poema visualment i així és tot molt més divertit!

L'hem trobat interessant i ideal per fer-lo amb els infants. Endavant, donem la benvinguda a la Tardor!

El racisme explicat a la meva filla

Avui, voltant per internet i buscant informació de com treballar el racisme a l'escola, he trobat aquest llibre i m'ha semblat interessant recomanar-lo, ja que crec que un llibre com aquest hauria d'estar present a totes les escoles.

És un llibre de l'autor Tahar Ben Jelloun, on explica de manera simple i entenedora què vol dir racisme. És el diàleg entre un pare i la seva filla, i aquest li intenta explicar les característiques del racisme i contesta les preguntes que aquesta té sobre el tema.

Per què som racistes? Per què tenen por els racistes? Què és el colonialisme i quines conseqüències té? Som racistes de naixement? Tahar Ben Jelloun desenvolupa hàbilment la resposta –no sempre fàcil- a totes aquestes preguntes, i el resultat és un llibre clar, senzill i valent que els nens agrairan d’haver llegit i els adults no haurien d’oblidar mai.

La frase de l'Octubre

Ufff!!! Ja som Octubre!! Amb el curs ja plenament en marxa, la frase que crec que ens ha de fer reflexionar va molt relacionada amb el què fem i com ho fem. Aquesta la va dir un filòsof xinès anomenat Confuci fa aproximadament 2500 anys. Per que ens en adonem que no tot canvia, aquí us la deixo:

"Oigo y olvido; veo y recuerdo; hago y comprendo".

Siguem feliços i ajudem a ser-ho

Aquest videoclip l'he tret d'un bloc que us recomano (i que de pas el poso als enllaços) que es diu Somnis de colors, creat per estudiants de la URV.

En ell hi podem veure petites recomenacions que es converteixen (crec) en valors necessaris a ensenyar a les aules. Si aconseguim ser tots una mica més feliços...

Ensenyem bé les llengües?

A través d’un reportatge publicat al suplement ‘ES. Estilos de vida’ de la Vanguardia, el 5 de juliol de 2008 m’ha sorgit una reflexió relacionada amb la didàctica de les llengües. Us recomano que llegiu el reportatge que us adjunto a continuació titulat “Quiero hablar como Obama” i d’aquesta manera reflexioneu de la importància d’ensenyar l’art de la retòrica, i potenciar a les nostres aules l’aprenentatge del llenguatge no verbal. Ja em direu què us sembla!!

Reportatge publicat al suplement ‘ES. Estilos de vida’ de la Vanguardia, 5 de juliol de 2008

Una conferencia. Una presentación de un proyecto. Una reunión. Y sobreviene el pánico. El mismo pánico de cuando se era adolescente y el profe pedía que saliéramos a la pizarra. Inseguridades, miedos… se pueden superar con formación y práctica

QUIERO HABLAR COMO OBAMA Emma Quadrada

No es un don. No es innato. Lo dicen los expertos: se puede aprender a hablar bien en público y dejar de sufrir por ello. "Vienen alumnos que lo han pasado muy mal. Algunos ya habían renunciado a hablar en público y por ello habían perdido grandes oportunidades laborales". La profesora de oratoria Teresa Baró conoce de primera mano las dificultades que entraña la incapacidad para comunicarse de una forma efectiva en público. Da clases a políticos, abogados, directivos y ¡hasta a un lampista! "¿Para qué quiere un lampista aprender oratoria? Pues el chico era consciente de que cuando hablaba con sus compañeros de trabajo no salía adelante… y decidió hacer el curso". Continúa: "En el mundo laboral con un mínimo de responsabilidad directiva se necesita esta habilidad. Porque en cualquier momento puedes tener que dar la cara delante de los medios de comunicación. O tendrás que hacer ponencias, conferencias, etcétera. Todas estas actividades son propias del profesional de hoy".

Y los profesionales de hoy son los alumnos de ayer. Así que el problema que la sociedad española arrastra empieza en la etapa de formación. "Hay un abismo entre lo que se enseña tanto en la escuela primaria como en la universidad y lo que requiere el mundo profesional", exclama Baró. La primera conclusión es que los chicos no salen preparados para desenvolverse hablando en público. "En la escuela se potencia el estudio de la gramática y la expresión escrita. Los alumnos pueden suspender por errores en ortografía, por no hacer una buena redacción, pero poquísimas veces se les evalúa la capacidad de expresarse oralmente. Ni por aspectos tan importantes como la pronunciación o la vocalización. ¡Por no hablar del lenguaje no verbal!".

Teresa Baró, que dejó de dar clases de lengua en el instituto para crear Icómpani, su propia agencia de comunicación para adultos, ha detectado lo que para ella es la raíz del problema: "Los profesores son los primeros que no tienen ni idea de cuáles son las técnicas para hablar bien". Evidencia que "si los profesores de lengua somos los responsables de formar a los alumnos en técnicas de comunicación… resulta que en la universidad tampoco nos lo enseñan. Así que la solución empezaría por una buena formación de los profesionales de la docencia".

Hace tan sólo tres décadas el sistema escolar era así de rígido: el profesor era la autoridad, el que
hablaba, y los alumnos escuchaban. Punto. No había más. Las cosas han cambiado y los chicos tienen una mayor libertad de expresión, pero este cambio no incluye un aspecto fundamental: que sean capaces de hacerlo bien. Los alumnos tienen la posibilidad de expresar sus opiniones y argumentos "aunque otra cosa es que lo hagan bien desde el punto de vista de las habilidades y también de la educación, del protocolo que requiere una intervención pública", señala Baró. Muchos profesionales víctimas de esta mala formación acuden a ella y se sorprenden de sus propias capacidades. "Hace pocas semanas vino un abogado con más de veinticinco años de trayectoria y cuando acabó exclamó que era más fácil de lo que pensaba y que ojalá lo hubiera hecho antes".

Y es que lo importante es darse cuenta de ello, apunta la psicóloga Mercè Pasqual. "Es fundamental autoevaluarse. Reflexionar sobre qué he sentido, qué he aprendido y crear un contexto para poder continuar mejorando mis competencias". Coincide con Baró: el secreto es aprender y practicar mucho.
Pero la psicóloga añade que "se debe conectar con la fuerza interna y creer en uno mismo". En este punto habla de la importancia de mostrar la propia identidad: "Si te inventas un personaje que es distante de tus valores porque no te conoces o porque quieres aparentar lo que no eres para escalar profesionalmente, al final esta estrategia te pasará factura. Porque aparentar provoca tensión, te come la energía, entras en contradicción y al final estallas".

Las herramientas técnicas para hablar bien son recursos que se pueden trabajar. Las actitudes, también. Eso afirma la psicóloga justo después de apuntar que los tres o cuatro primeros años de vida de una persona son básicos en cuanto a la influencia que ejercen sobre la autoestima del individuo. Según ella, la "buena noticia" es que aunque la primera etapa vital configure nuestra capacidad de autoestima, "los adultos podemos trabajar para mejorarla porque de otra forma nos limita, no nos permite aceptar críticas ni mejorar". Y concreta: "Con una baja autoestima alzamos barreras defensivas que nos llevan a inculparnos, a enfadarnos o ser excesivamente perfeccionistas". Para mejorar, Mercè Pasqual apuesta por cambiar nuestra percepción de los sucesos. "Las situaciones del entorno pueden no cambiar pero sí la forma de interpretarlas. Reforzar el pensamiento positivo nos hace sentir más libres y felices". Con esta actitud positiva el buen orador Winston Churchill dijo: "Sea optimista. No es demasiado útil ser de otra forma".
Así que… ¡manos a la obra! ¿Por dónde empezar? Los expertos son estrictos en un aspecto: la base es la preparación del guión del discurso. En el libro Cómo hablar bien en público, la profesora de técnicas de comunicación oral y escrita de la Universidad Politècnica de Catalunya Joana Rubio y el escritor Francesc Puigpelat inciden en este aspecto señalando que "la clave para conseguir una estructura correcta e útil es hacer una búsqueda exhaustiva de ideas y argumentos y después darles una estructura coherente." Aclaran: "Aunque la presentación no sea leída, sino más o menos improvisada, debe tener una estructura determinada." Eso significa que se debe planificar con antelación el orden de los puntos que serán expuestos, cómo se conectarán y velar para que todas las partes converjan hacia el objetivo final del discurso. Rubio y Puigpelat defienden que es necesario memorizar esta estructura: "Se deben memorizar las ideas, no las palabras". Pero ¿cómo transmitir la sensación de naturalidad al público asistente si se tiene en mente lo que se debe decir? Los autores exponen que se llega a la improvisación (y a la naturalidad) sumando los conocimientos del orador sobre el tema del que habla y la memorización de los puntos que debe ir trenzando. O dicho con palabras del político inglés Lloyd George: "Confiar en la inspiración del momento: ésta es la frase fatal que ha arruinado a muchos oradores que prometían. El camino más seguro para llegar a la inspiración es la preparación".

Las técnicas para convertirse en un buen orador se mueven en dos campos fundamentales: el lenguaje verbal y el no verbal. El primero es quizás el que más atención ha recibido históricamente, pero el que influye más sobre el interlocutor es el que tiene que ver con la gesticulación y la actitud. "Los científicos han llegado a la conclusión que más del 65% de la comunicación de que se realiza de forma no verbal", apuntan Joana Rubio y Francesc Puigpelat en su libro. Y añaden una cita del viejo maestro del psicoanálisis Sigmund Freud: "Aquél que tenga ojos para ver y oídos para escuchar se convencerá de que ningún mortal puede guardar un secreto. Si sus labios mantienen el silencio, hablará con la punta de los dedos; la traición sale por todos los poros de la piel".

El aspecto de cómo nos mostramos a nivel no verbal es argumento de la obra del catedrático de
Lingüística General de la Universitat de Barcelona Sebastià Serrano, El instinto de la seducción. Su
conclusión es que "las nuevas tecnologías del audiovisual han contribuido de una forma decisiva a hacer emerger los cuerpos y el mundo no verbal como objetos informativos de primer orden hasta el punto de situar esta emergencia como el hecho sociológico más importante de los nuevos discursos de la modernidad".

Así pues, ¿cómo debe mostrarse corporalmente un buen orador? El abecé de la cuestión recae en
aspectos tan sencillos a la vez que efectivos, como, por ejemplo, estar de pie en vez de estar sentado.
Joana Rubio y Francesc Puigpelat afirman que ocultar el cuerpo detrás de una mesa o de un atril "da una imagen de inseguridad, poca sinceridad, intranquilidad y hostilidad". Aconsejan moverse de vez en cuando, de forma tranquila y segura, porque "un orador inmóvil no comunica"; no cruzar los brazos para no parecer a la defensiva; evitar los tics repetitivos, y no jugar con objetos tales como bolígrafos, llaveros o gafas.

Por su parte, Teresa Baró considera que en lo referente a lenguaje no verbal "somos unos analfabetos" y resalta su importancia y utilidad para poder "interpretar este lenguaje cuando lo utilizan otras personas, independientemente del uso que hagamos nosotros mismos de estas técnicas". La filóloga y profesora advierte de la gran diferencia que hay entre la situación que se da en España respecto a otros países del mundo: "El mundo anglosajón potencia muchísimo la comunicación oral. Y toda la zona de América Latina también. En Estados Unidos se hacen concursos de oratoria en las universidades y todos los investigadores están formados en este aspecto porque creen que son habilidades necesarias."

Para entender por qué nos seducen determinados oradores, Teresa Baró pone el acento en lo que ella llama "un cuerpo encendido". Se trata de un cuerpo "abierto y tónico", un cuerpo "equilibrado que comunica serenidad y firmeza". Añade que la actitud positiva se transmite a través de "la sonrisa, la energía, el cuerpo activo" y que el orador que quiere comunicar - una palabra que significa, estrictamente, "crear una zona común"- debe hablar de las cosas que interesan y afectan al público al que se dirige. A partir de ahí, las habilidades tales como entonar, usar los silencios, los gestos, etc., suman y siguen hacia el éxito.

BARACK SEDUCE

Si comunicar significa "crear una zona común" entre dos o más personas, queda claro que Barack Obama, candidato a la presidencia de Estados Unidos, es un gran comunicador. Es capaz de adaptar sus discursos a las condiciones particulares de cada situación y de detectar aquellos temas, problemas, circunstancias que preocupan al interlocutor que tiene delante. Conecta con el público y en ocasiones ha provocado que un auditorio entero se levante hasta trece veces de su asiento y ahogue su discurso en aplausos. Obama seduce y los expertos remarcan no sólo su virtuosismo verbal, sino también sus recursos y técnicas de comunicación no verbal.

La sensación que da al oyente es de firmeza y serenidad. No denota nerviosismo ni inseguridad: sus gestos son generosos pero naturales; su cuerpo es tónico, encendido, activo, abierto; enseña las manos, abre los brazos. Muestra su cuerpo al interlocutor y así la sensación es de transparencia, en lugar de estar a la defensiva. Su cara está relajada y tranquila; se muestra cálido y sonríe. Se mueve, pero sin tics ni sobresaltos. El abecé del buen orador.

En Estados Unidos muchos son los que adoran su retórica pero también son muchos los que recelan de ella. Su maestría no deja indiferente. Habla claro, de forma precisa y más sereno que alto. Pero es contundente en la forma de transmitir sus argumentos y en sus discursos podemos identificar algunos de los recursos que, precisamente, alimentan estos resultados. En un discurso que dio en septiembre en la Ashford University (Clinton, Iowa) su mensaje a favor de retirar las tropas norteamericanas del conflicto de Iraq quedó concretado en una más que contundente enumeración de fechas: "Me opuse a esta guerra desde el comienzo. Me opuse en el 2002. Me opuse en el 2003. Me opuse en el 2004. Me opuse en el 2005. Me opuse en el 2006". Su estilo es directo, claro y convincente.

Su retórica es catalogada por los expertos como brillante y la prueba es cómo hace vibrar las audiencias multitudinarias. Su lenguaje y estilo se han emparentado con el de Martin Luther King. El periodista Lluís Foix resalta como Obama "habla con una elocuencia espontánea de las divisiones raciales en Estados Unidos, de la ruptura entre las clases sociales y de un mundo viejo que se ha agotado". Añade Foix: "Este outsider de la política americana se ha convertido en un profesional que mima y se recrea en el lenguaje".

El columnista David Brooks escribió en una ocasión en The New York Times sus sensaciones después de
entrevistar al senador Obama. El título no puede ser más gráfico: ‘Obama, gospel and verse’ (Obama,
gospel y verso). Entre otros aspectos, Brooks destaca la capacidad de Obama para adaptar su tono de voz a cada ocasión y respuesta. De nuevo es esclarecedor remitirse a los autores clásicos: Quintiliano afirmaba que "para mover los afectos del auditorio, es necesario alzar y bajar la voz, y que tenga inflexiones". Otros periodistas del país no pueden evitar mezclar detalles referentes a su retórica en sus análisis políticos: "La retórica de Obama es ambiciosa" (John Kass, del Chicago Tribune), "Barack Obama está intentando un estilo campechano" (agencia de noticias Reuters), etcétera.

Este maestro de la política es atípico y está escribiendo una nueva página de la historia. Pero aunque los motivos por los que despierta tanto pasiones como recelos vayan más allá de su retórica, es innegable el poder de atracción de sus discursos.

EL DOMINIO DE LA PALABRA

Abogado y político romano, Cicerón es el referente por excelencia entre los grandes oradores de la historia. En la Roma del siglo II a. C. la oratoria fue un instrumento muy valioso para influir sobre la opinión pública en la lucha política - el hombre de la calle acudía al foro y escuchaba a oradores como si de un espectáculo se tratara - y un elemento fundamental en la educación de los jóvenes que pretendían dedicarse a la carrera pública. En su tratado sobre retórica De oratore, Cicerón compila sabios consejos para su formación. He aquí algunos ejemplos: "El orador hablará de tal forma que trate varias veces el mismo asunto; (…) que enuncie lo que dirá; que cuando haya acabado de tratar alguna cosa, la delimite; que se fuerce a volver al tema; que se repita; (…) que haga preguntas; que se responda él mismo; (…) que describa las costumbres y conversaciones de los hombres; que a menudo haga reír; que se anticipe a refutar; que utilice comparaciones y ejemplos; (…) que se haga amigo del auditorio".

HEREDERO DE LA RETÓRICA CLÁSICA

El político británico Winston Churchill está considerado uno de los grandes oradores del siglo XX. Una de sus máximas era: "Para hacer un buen discurso, se debe enunciar qué diremos, después decirlo, y finalmente recordar lo que hemos dicho". He aquí el ejemplo de cómo se debe estructurar un discurso. En las primeras frases el orador seduce al público y le resume brevemente lo que explicará. Acto seguido, desarrolla el discurso, con todos los datos y argumentos. En el tercer y último paso el orador recapitula, resume, saca conclusiones y da algunas recomendaciones. Esta estructura básica ya la establecieron los antiguos oradores griegos, como el sofista Antifonte en el siglo IV a.C., y sigue siendo válida.

LA VOZ ENCENDIDA

"¡Vale más morir de pie que vivir de rodillas!", fue uno de sus gritos de resistencia ante el fascismo. Dolores Ibárruri, conocida popularmente como la Pasionaria, fue todo lo contrario de lo que se esperaba de una mujer de clase obrera: ni resignada, ni silenciosa. Era directa y beligerante. Uno de los discursos más trascendentes que dio tuvo lugar en el Parlamento en junio de 1936. La dirigente comunista utilizó un estilo directo y muy contundente: "No quiero hacer simplemente un discurso; quiero exponer hechos, porque los hechos son más convincentes que todas las frases retóricas, que todas las bellas palabras, ya que a través de los hechos se pueden sacar consecuencias justas y a través de los hechos se escribe la historia".

LA RETÓRICA MALTRATADA

La palabra retórica sufre, como mínimo, un par de agravios. El primero: hay quien le atribuye connotaciones negativas. La retórica se asocia frecuentemente a la persona que habla mucho, enrevesado, sin rumbo ni argumentos sólidos. "¡Déjate de retóricas!", es una frase que hemos oído más de una vez. Pero nada más lejos de lo que los autores clásicos estudiaron, propusieron y practicaron.

Hace 1.900 años, Quintiliano escribió que las principales virtudes de un buen orador son la claridad, la propiedad de las palabras, el buen orden, ser comedido en las frases y que no falte ni sobre nada. La retórica es, pues, por definición, todo lo contrario a pomposidad, artificiosidad o falsedad. El cambio del concepto empezó en Occidente con los sofistas. Tal como remarca en el Diccionario de Filosofía J. Ferrater Mora, una buena parte de su llamada producción filosófica "no tenía un carácter objetivo, sino una mera intención declamatoria". Con el paso de los siglos, la retórica ha sufrido un segundo agravio: la tiranía del marketing. La palabra retórica u oratoria suena hoy a antigua y son muchos los que la han sustituido, por la palabra presentación.

L'educació del futur

M'ha semblat interessant el projecte de pel·lícula que estan tirant endavant aquests estudiants de cine. En ell volen reflectir la problemàtica actual de l'educació donant veu a diferents pedagogs. Feu un cop d'ull al tràiler i si ho trobeu tant interessant com ho he trobat jo entreu a l'enllaç que us he posat a sota.

http://www.educacionprohibida.com.ar/Ca/index.html

Diferents escoles diuen "No a les colònies i a les excursions!!"

Un cop iniciat el curs, una de les notícies sobre educació que ens ha sobtat més i que ens ha fet reflexionar profundament sobre aquest món, ha estat la que podeu llegir a l'enllaç que teniu a sota, i que ens parla de la decisió de diferents professors i centres educatius de no fer excursions ni colònies com a mesura de pressió per a recuperar el 5% del sou i la jornada intensiva del més de juny.

Després de llegir detingudament diferents articles referents a aquest tema, i estant d'acord amb la reivindicació dels mestres (que quedi clar), no podem deixar d'expressar la nostra disconformitat amb aquest tipus de "pressió" que exerciran per tal d'aconseguir el seu objectiu.

Realment són els alumnes els que han de pagar els despropòsits tant d'uns com dels altres? Creieu que la solució passa per a restar experiències als nostres, i segurament vostres fills?

Evidentment les respostes a aquestes qüestions són personals, però nosaltres com a estudiants de primària i com a pares no creiem que l'estratègia elegida sigui la més idònia. Creiem que es poden reivindicar els nostres drets sense restar qualitat a l'objectiu de la nostra tasca diària, tasca que ja es prou complexe.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100620/53949643014/caen-un-35-las-colonias-escolares-por-un-boicot-de-profesores-a-educacio.html

¿Y por qué no?

Aquí us deixo un video en el que podreu veure un documental que ens mostra la importància de no escolaritzar els nens, siguin de la part del mòn que siguin. Crec que és interessant perdre els 29 minuts que dura el documental!!

La educación salva y mejora la vida de niñas y mujeres. Les proporciona un mayor control sobre sus vidas y conocimientos sobre los que contribuir a la mejora de sus sociedades. El poder de tomar por sí mismas decisiones produce todos los demás bienes sociales y de desarrollo. La participación de las mujeres en el gobierno, la familia, las comunidades, la economía y el suministro de servicios, y su influencia en todos esos ámbitos, es un bien común.

La frase de Setembre

I ja iniciem el nou curs. D'una banda amb enyor de les vacances ja extingides, i per l'altre amb les forces renovades per a afrontar els nous reptes que ens porti el nou any!

I per comencar-lo reflexionant sobre el poder que l'educació té en qualsevol societat, aquí us deixo la frase de setembre:

Un pueblo puede tener piedras, garrotes, pistolas o cañones; aún así, si no tiene libros está completamente desarmado.

La frase de l'Agost

I per començar l'últim mes de vacances, aquí us llencem una altre frase sobre l'educació amb l'objectiu de reflexionar un xic més!!!

Recordeu que ens podeu proposar alguna frase sobre educació per a penjar-la algun altre mes!!!

"Eduqueu als nens i no serà necessari castigar als homes." (Pitàgoras)

Guia per als pares sobre seguretat a internet

Buscant més informació sobre seguretat a internet hem trobat aquesta guia dirigida als pares per tal d'informar-los de com prevenir els perills que els nostres fills es poden trobar a la xarxa. Actualment, amb la creixent preocupació envers aquests perills, creiem realment útil fer-hi un cop d'ull.

http://www.diba.es/biblioteques/guia/serveis/internet4.asp

A través del blog d'Anna Pérez hem conegut un recurs que ens ha semblat francament interessant. És un recurs gratuit per a l'ús educatiu que permet generar proves i poder veure els resultats dels alumnes ràpidament. A partir de generar una classe (amb els noms dels alumnes) ja pots començar a assignar diferents activitats. L'alumne entra pel seu nom i d'aquesta manera el mestra pot seguir el seu rendiment.

Aquest recurs creat a la República Dominicana amb la intenció d'aprofitar els recursos informàtics ja compta amb més de 25 milions d'exàmens completats per més de mig milió d'alumnes.

Si més no, interessant!!

EDUCAPLAY

Aquí teniu un altre recurs que m'ha semblat que pot ser molt útil. Educaplay és un recurs molt fàcil d'utilitzar que ens permet crear endevinalles, mots encreuats, exercicis de completar, diàlegs, dictats, sopes de lletres, entre d'altres. Només cal registrar-se i endevant!

Us poso aquí un enllaç on hi podreu veure un tutorial on explica com fer un crucigrama. Esper-ho que us sigui de gran utilitat.

http://www.educaplay.com/es/tutorial/crucigrama.htm

La frase del Juliol

Aquí us deixem una altre frase sobre educació per a reflexionar durant les vacances!!!

"El principal objeto de la educación no es el de enseñarnos a ganar el pan, sino en capacitarnos para hacer agradable cada bocado."

La importància de les paraules...

A partir d'aquest moment us proposem un petit joc. Cada setmana penjarem una frase que tingui relació amb l'educació i que creim que ens faci reflexionar. Esperem que ens ajudeu a trobar frases interessants!!!

La frase d'aquesta setmana és:

"L'educació és el vestit de gala de la gran festa de la vida."

Un exemple de cacera del tresor

Després d'estar uns dies preparant aquesta cacera del tresor (dedicada a treballar la convivència i la mediació de conflictes) a traves de la pàgina http://www.aula21.net/cazas/cacera.htm, un cop acabada no hi ha hagut manera de transformar-la en format "html" o algun format en què poder-la penjar al blog. Finalment, per a què podeu gaudir de la nostra proposta us l'adjunto en format word.

http://dl.dropbox.com/u/7643031/Caza%20del%20tesoro.doc

Què és Hot Potatoes?

Hot Potatoes és un programa format per sis eines que ens permet elaborar excercicis interactius i convertir-los fàcilment en pàgines Web.
Les eines que conté Hot Potatoes són les següents:

• JCLOZE: et permet generar un text amb forats en blanc, a on els alumnes hauran d'introduir les paraules que hi falten.


• JQUIZ: permet crear excercicis d'elecció múltiple.


• JCROSS: permet crar crucigrames utilitzant la quadrícula que vulgis.´


• JMIX: permet generar excercicis de reconstruccions de frases o paràgrafs a partir de paraules desordenades.


• JMATCH: permet generar excercicis d'associació.


• THE MASHER: permet ajuntar, de manera gairebé automàtica, els exercicis de Hot Potatoes en Unitats Didàctiques.

Kid Pix

Es tracta d’un programa interactiu que permet que els nens i les nenes creïn imatges amb el Kid Pix manipulant una o més eines de dibuix. Amb el mode menuts, per a nens petits, fins i tot els nens de tres anys poden treballar amb el Kid Pix. Poden experimentar amb les eines del programa i amb les opcions, sense que, accidentalment, puguin bloquejar o esborrar una de les opcions, o sortir del programa.

El professorat pot controlar quines biblioteques gràfiques han d’estar actives per a un projecte. Amb el Kid Pix Deluxe 4 per a escoles és molt fàcil crear plantilles personalitzades i afegir notes i instruccions als projectes. Aquesta opció és ideal per a una classe enfocada cap a un tema determinat o per a les necessitats especials de l’alumnat.

El professorat pot afegir unes instruccions a les plantilles d’un projecte que l’alumnat podrà escoltar amb la funció TTS bilingüe.

Les plantilles de la màquina d’idees ara estan organitzades per àrees curriculars.

Informació extreta de :

http://www.xtec.cat/satis/ra/kidpix/kidpix/index.htm

El Petit Príncep

Autor: Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry
Le Petit Prince és l'obra més coneguda d'aquest autor. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.

S'hi pot llegir una invitació de l'autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens. (Però poques se'n recorden)».

Imagine, John Lennon

Com treballar els Drets Infants en el seu context educatiu

Aprofitant que hi ha el Dia Internacional dels Drets dels Infants, des d'una escola es pot aprofitar per treballar els Drets dels mateixos, on hi tinguin cabuda els valors, les actituds...

Partint de l'existència d'aquest dia, setmanes abans, s'introduiria el tema i es treballaria a classe.
Començaríem a treballar-los a partir d'imatges amb els textos corresponents, on hi hauria redactats tots els drets escrits a la declaració. Seguidament, es penjaríen en un mural on quedarien reflexats en un racó de la classe, i així els infants els tindríen presents.

En algunes de les activitats que realitzaríem per treballar aquests drets ens ajudaríem de les TIC. A continuació us deixem l'enllaç d'un Hot Potatoes de creació pròpia a on hi ha una activitat introductòria sobre els drets dels infants:

http://dl.dropbox.com/u/7643031/Hotpotatoes1/Hotsopa.htm

Un cop feta aquesta activitat, una opció força recomanable és treballar a partir de "casos reals" o "possiblement reals" a on els nens i nenes puguin identificar amics o coneguts i observar de quina manera se li violen els drets. A continuació, i a mode d'exemple, us deixem una altre creació pròpia:

http://dl.dropbox.com/u/7643031/Hothistoria%20%281%29.htm

Els Drets dels més petits

Per fer entendre els Drets dels Infants, hem ideat un conjunt d’activitats amb les quals esperem que els nens/es gaudeixin i aprenguin els drets que tenen i el que això comporta.

Es pretén que els nens i les nenes, a través de les diferents activitats que hem escollit, aprenguin a identificar els seus propis drets i els dels altres, així com també conèixer aquelles situacions desfavorables, on molts infants no reben una educació, sanitat, un habitatge, un joc i fins i tot una identitat; que jutgin el que és bo i el que és dolent per un ésser humà.

A més a més, voldríem que els infants fossin capaços de diferenciar les situacions favorables de les desfavorables, per així poder valorar més la situació en la que viuen (envers als més desfavorits); també volem deixar constància de la importància que rep la família i l’equip docent sobre aquest tema.

A través d’aquest projecte es treballa d’una manera senzilla un tema no gaire fàcil d’entendre pels més petits, ja que és un tema una mica desconegut pels infants, i molt sovint pels adults també.

Els drets dels infants és un tema que al dia d’avui no es treballa gaire als CEIP, ni tampoc a les escoles bressol; i és per aquest motiu que hem escollit dur-lo terme, a partir de la pràctica de les activitats.

A qui va destinat?

Creiem que les nostres activitats estan destinades per dur-les a terme amb infants de cicle superior, els de cinquè i sisè. Com ja hem comentat anteriorment, és un tema molt abstracte a tractar, per aquest motiu obtem a treballar amb els més grans de l'escola.

Dia Internacional dels Drets dels Infants

Hi ha el Dia Internacional dels Drets dels Infants, el dia 20 de novembre, on arreu es viu d'una manera festiva, on nosaltres també la celebrarem a través de les activitats nombrades anteriorment. Aquest dia s'aprofita per sensibilitzar la població entorn als infants, per a què aquests puguin gaudir dels seus drets.

Esperem que qualsevol, estigui d’acord en què l’infant ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

Els Drets...

Ordinadors a les aules

Els ordinadors ja hi són o arribaran ben aviat a les aules. Aquest llibre ens ajudarà en els canvis que això representa en el dia a dia i que s'han de sostenir en tres grans columnes: els continguts, les metodologies, les eines i els recursos tecnològics. Així, veurem els continguts des d’una mirada competencial; les metodologies que han d'afavorir el pensament científic, la creativitat i la solidaritat i, finalment, les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes metodologies es caracteritzen pel treball cooperatiu, l'atenció a la diversitat, la recerca, la construcció del coneixement, la creativitat i la interdisciplinarietat. A més, es donen a conèixer algunes de les eines que cal posar en mans dels nois i noies perquè facin les seves creacions, les seves tasques, perquè transformin la informació i construeixin el seu coneixement de manera autònoma.

Recursos per la música

La Carme ens ha escrit un missatge a on ens recomenava una pàgina dedicada a la didàctica de la música que, després d'observar-la creiem que és molt interessant. Adjuntem el missatge de la Carme juntsament amb les 1000 gràcies per interessar-se per el nostre blog. I de pas animem a la resta de visitants a participar en aquest projecte!!!

Hola nois, la vostra pàgina em sembla força interessant....sóc especialista de música i dansa i us recomano que consulteu la pàgina del Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Maresme. Cal donar-se d'alta però es pot visitar...té un ampli sector de recursos i uns fòrums on compartim idees, dubtes, materials, etc. És la següent:

http://phobos.xtec.net/clopez13/

Pàgina web de l'Associació Catalana de la Síndrome Rett

Aquí us deixem l'enllaç de l'associació catalana de Síndrome RETT, per a qui li pugui interessar.

www.rettcatalana.es

El niño con autismo, otra manera de estar en el mundo.

Autors: Jordi TorrentsReynés i Isabel Paula Pérez

El niño con autismo, otra manera de estar en el mundo és un llibre de contes que una doctora i professora universitària barcelonina experta en autisme i un pedagog i periodista han realitzat per donar a conèixer, a partir de casos reals, una realitat encara força desconeguda com és l’autisme.

El llibre vol anar més enllà de textos habitualment més centrats en aspectes mèdics, psicològics i educatius, sovint complicats per a la gent que vol apropar-se a una realitat encara força desconeguda com és l’autisme.

Les realitats i circumstàncies per les que passen els nens diagnosticats d’autisme i les seves famílies s’aborden de la mà dels contes.

El llibre s’estructura en quatre relats, basats en casos reals, però amb els noms canviats, i un epíleg que reflexiona sobre el concepte de normalitat. Cada història compta també amb un apartat final en què s’analitza d’una forma una mica més tècnica alguns dels elements destacats al conte.

Els autors reflexionen sobre les fronteres entre la normalitat i l’anormalitat i s’endinsen en com pot ser el dia a dia d’unafamília amb un fill autista, coneixent una mica millor un procés on conviuen il·lusions, expectatives, conductes, aprenentatges, relacions, diagnòstics, situacions familiars, reptes i conquestes diàries.

L'autisme

Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament, crònics i que habitualment es detecten durant els primers 30 mesos de vida.

Els símptomes fonamentals són tres:

• alteracions de la comunicació,
• alteracions de les competències socials i de la imaginació,
• i un patró d'interessos i activitats molt restringit i estereotipat.

A més, s'observen sovint conductes anormals, com a moviments de balanceig i obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments.

El nivell d'intel ligència de les persones afectades és molt variable, però la majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de grau divers. La major part d'aquesta població requereix una gran ajuda durant tota la seva vida.

Els TEA (trastorns de l'espectre autista) afecten, aproximadament, a 1 de cada 1.000 naixements i és molt més freqüent en el sexe masculí que en el femení (4:1)

La convivència amb el Síndrome de RETT

En aquest vídeo podem escoltar la veu d'Elisabet Pedrosa, on ens explica la seva vivència com a mare d'una nena RETT

Lluita contra el Síndrome RETT

"Crèiem que havíem vingut a aquest món a patir, i resulta que hi pot haver una alternativa, i que som part d'un tot meravellós que ens connecta amb la màgia del món, la màgia que vaig descobrir un dia en els ulls de la meva filla" ELISABET PEDROSA

Criatures d'un altre planeta. Crònica d'una lluita contra el síndrome de RETT

Autora: Elisabet Pedrosa

Amb la diagnosi a la seva filla Gina de la Síndrome de Rett, una malaltia neurològica molt invalidant, es va ensorrar el seu món. La Gina no caminaria, no parlaria, no menjaria sola, no tindria cap mena d 'autonomia. Elisabet Pedrosa va decidir llavors iniciar un dietari que ha desembocat en el llibre que teniu a les mans: un viatge a través del dolor que es transformarà finalment en una gran oportunitat per reformular-se i convertir la discapacitat de la filla en un gran sí a la vida. Escrit amb un estil directe i des del cor, Criatures d 'un altre planeta és un relat en el qual se sentiran identificats tots aquells que han viscut experiències similars i que commourà tothom.

Criatures d'un altre planeta és un llibre que recomanem, ja que aquest ens acosa a una realitat més propera del què creiem. És un llibre que arriba al cor, t'atança per uns moments a la realitat d'una mare que mai podrà veure parlar a la seva filla, que no la podrà veure caminar...i això t'emociona, et fa plorar, però a l'hora et fa ser conscient d'una realitat fins aleshores desconeguda o bé ignorada.

Llegiu-lo, i reflexioneu, és un llibre que no s'oblida!

Us deixem l'enllaç de l'autora perquè hi feu una ullada, és interessant de veure:

http://www.planetarett.blogspot.com

Nens de vidre

Autora: Carme Barba

La novel·la parla de la història d’en Pau, un infant amb greus problemes de personalitat narrada en primera persona. En Pau ens parla de les seves difícils relacions amb un món que no comprèn i que, sovint, tampoc no el comprèn a ell. A través del dolor, i també per mitjà de les reaccions dels companys i dels adults que l’envolten, podem arribar a conèixer i compartir les seves pors, el seu caos intern i els seus problemes. La seva conducta és absurda i destructiva, agressiva i cruel, i va teixint al seu voltant una teranyina que serà el seu propi parany. Però encara que sembli difícil, fins i tot l’arribarem a estimar.

El grito de la gaviota

Autora: Emmanuelle Laborit

El grito de la gaviota es el testimonio de una joven que, a los veintidós años, ha conocido ya la soledad absoluta, la duda y la desesperación, pero también la dicha, la solidaridad y la gloria. Inicialmente incomunicada con el mundo exterior a causa de su sordera, a los siete años Emmanuelle Laborit descubrió el lenguaje de los signos. Sin embargo, en la adolescencia su vida parecía tambalearse: al desasosiego propio de la edad se añadió la rebeldía contra el hecho de que se negaba a los sordos su identidad, ya que el lenguaje de los signos estaba prohibido en Francia a causa de la teoría de que los sordos podían aprender a leer en los labios y a hablar. La adolescencia y la primera juventud de Emmanuelle son la historia de una lucha por subsistir en un mundo «diferente» y por el reconocimiento de los derechos de los tres millones de sordos franceses, hasta conseguir que, en 1991, se enseñe por fin en los centros de educación de los sordos el lenguaje de los signos. Con este triunfo colectivo y el personal, pero no menos emblemático, de su éxito como actriz teatral, El grito de la gaviota cierra significativamente un itinerario personal tan breve como intenso.

Mira'm. Contes de vides especials.

Autors:Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgas, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafael Vallbona i Margarida Aritzeta.

Mira’m és una ullada a unes vides gairebé invisibles, a unes persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat o, senzillament, totes aquelles que, per algun motiu o altre, són “diferents” pertanyen a aquest espectre invisible de la societat. Un espectre que cal fer visible i mirar-lo. A Mira’m un conjunt de relats ens endinsaran en nou històries diferents, nou realitats vitals de persones que tenen un denominador comú: la discapacitat. Descobrirem nou moments de la vida d’una persona amb discapacitat, històries de vida de la mà d’escriptors i escriptores que ens han volgut apropar aquesta realitat a través de la seva imaginació i la seva ploma. Amb aquest recull de contes, nou escriptors han volgut posar veu, experiències i vida a totes aquestes persones per tal que nosaltres les poguem conèixer de més aprop, malgrat no veure-les. Amb Mira’m pretenem demostrar que també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir. La Fundació Mas Albornà, dedicada des de fa més de 40 anys a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a l’Alt Penedès promou aquesta iniciativa per tal de contribuir a la normalització d’aquestes persones.

L'escriptor Màrius Serra llegeix un fragment del seu llibre "QUIET", a la biblioteca d'Olleria

Ens llegeix el capítol Eurodisney

Mou-te pels QUIETS i Màrius Serra

Aquí us deixem un vídeo on Màrius Serra, una de les cares conegudes en l'activació i la realització d'aquest gran acte, explicant com va sorgir la idea i com va passar a fer-se realitat pas a pas.

Quiet

Autor: Màrius Serra

Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M’ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre l’ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviant l’aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí el procés s’inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquest mirall envellim d’una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un llullu no s’hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.

El nen amb autisme

En aquest enllaç podeu escoltar el programa Eduqueu les criatures amb el tema: El nen amb autisme.

http://www.catradio.cat/audio/437723/El-nen-amb-autisme

Mou-te pels QUIETS

Mou-te pels QUIETS és un acte benèfic que va sorgir arrant de la dificultat econòmica que ultimament vivim en aquest país.

Les fundacions que treballen dia a dia per als infants amb plurideficiències, també s'han ressentit d'aquesta restricció econòmica i van decidir demanar ajuda, a través d'aquest acte artístic benèfic.

Això va sorgir per aquesta necessitat, però va moure masses i ara ja no es pot aturar. Aquest projecte va sorgir com un recurs per salvar la situació econòmica que vivien les corresponents fundacions, però això s'ha mediatitzat i ha anat donant tombs pel nostre país, recaptant fons i donant a conèixer les dificultats i les vides d'aquestes persones tant quietes però que no paren de moure's.

Tota aquesta història, a sensibilitzat, en certa mesura, a la gent que desconeixia aquestes discapacitats, i

ha estat força sorprenen com la

gent s'ha volcat i involucrat en tot aquest projecte.

Ells no poden córrer, ni demanar ajuda, però si els seus familiars, amics, companys, gent que posa les seves cames i ganes per donar suport a la gran feina que fan les fundacions que treballen amb aquest col·lectiu.

Mou-te pels quiets ja es coneix arreu i nosaltres també els hem volgut cedir un lloc, ja que creiem enormement en aquest projecte i el seguim i donem suport. Com més es conegui més podrem fer per ells!

Ara encara segueixen organitzant coses, concerts, xerrades, obres, etc. tot el què us pogueu imaginar i molt més, tot el què volgueu saber a:

El seu blog és: visita'l!

http://moutepelsquiets.blogspot.com/