Els ordinadors ja hi són o arribaran ben aviat a les aules. Aquest llibre ens ajudarà en els canvis que això representa en el dia a dia i que s'han de sostenir en tres grans columnes: els continguts, les metodologies, les eines i els recursos tecnològics. Així, veurem els continguts des d’una mirada competencial; les metodologies que han d'afavorir el pensament científic, la creativitat i la solidaritat i, finalment, les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes metodologies es caracteritzen pel treball cooperatiu, l'atenció a la diversitat, la recerca, la construcció del coneixement, la creativitat i la interdisciplinarietat. A més, es donen a conèixer algunes de les eines que cal posar en mans dels nois i noies perquè facin les seves creacions, les seves tasques, perquè transformin la informació i construeixin el seu coneixement de manera autònoma.
La Carme ens ha escrit un missatge a on ens recomenava una pàgina dedicada a la didàctica de la música que, després d'observar-la creiem que és molt interessant. Adjuntem el missatge de la Carme juntsament amb les 1000 gràcies per interessar-se per el nostre blog. I de pas animem a la resta de visitants a participar en aquest projecte!!!
Hola nois, la vostra pàgina em sembla força interessant....sóc especialista de música i dansa i us recomano que consulteu la pàgina del Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Maresme. Cal donar-se d'alta però es pot visitar...té un ampli sector de recursos i uns fòrums on compartim idees, dubtes, materials, etc. És la següent:
Elniño con autismo, otra manera de estar en el mundoés un llibre de contes que una doctora i professora universitària barcelonina experta en autisme i un pedagog i periodista han realitzat per donar a conèixer, a partir de casos reals, una realitat encara força desconeguda com és l’autisme.
El llibre vol anar més enllà de textos habitualment més centrats en aspectes mèdics, psicològics i educatius, sovint complicats per a la gent que vol apropar-se a una realitat encara força desconeguda com és l’autisme.
Les realitats i circumstàncies per les que passen els nens diagnosticats d’autisme i les seves famílies s’aborden de la mà dels contes.
El llibre s’estructura en quatre relats, basats en casos reals, però amb els noms canviats, i un epíleg que reflexiona sobre el concepte de normalitat. Cada història compta també amb un apartat final en què s’analitza d’una forma una mica més tècnica alguns dels elements destacats al conte.
Els autors reflexionen sobre les fronteres entre la normalitat i l’anormalitat i s’endinsen en com pot ser el dia a dia d’unafamília amb un fill autista, coneixent una mica millor un procés on conviuen il·lusions, expectatives, conductes, aprenentatges, relacions, diagnòstics, situacions familiars, reptes i conquestes diàries.
Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament, crònics i que habitualment es detecten durant els primers 30 mesos de vida.
Els símptomes fonamentals són tres:
alteracions de la comunicació,
alteracions de les competències socials i de la imaginació,
i un patró d'interessos i activitats molt restringit i estereotipat.
A més, s'observen sovint conductes anormals, com a moviments de balanceig i obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments.
El nivell d'intel ligència de les persones afectades és molt variable, però la majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de grau divers. La major part d'aquesta població requereix una gran ajuda durant tota la seva vida.
Els TEA (trastorns de l'espectre autista) afecten, aproximadament, a 1 de cada 1.000 naixements i és molt més freqüent en el sexe masculí que en el femení (4:1)
"Crèiem que havíem vingut a aquest món a patir, i resulta que hi pot haver una alternativa, i que som part d'un tot meravellós que ens connecta amb la màgia del món, la màgia que vaig descobrir un dia en els ulls de la meva filla" ELISABET PEDROSA
Amb la diagnosi a la seva filla Gina de la Síndrome de Rett, una malaltia neurològica molt invalidant, es va ensorrar el seu món. La Gina no caminaria, no parlaria, no menjaria sola, no tindria cap mena d 'autonomia. Elisabet Pedrosa va decidir llavors iniciar un dietari que ha desembocat en el llibre que teniu a les mans: un viatge a través del dolor que es transformarà finalment en una gran oportunitat per reformular-se i convertir la discapacitat de la filla en un gran sí a la vida. Escrit amb un estil directe i des del cor, Criatures d 'un altre planeta és un relat en el qual se sentiran identificats tots aquells que han viscut experiències similars i que commourà tothom.
Criatures d'un altre planeta és un llibre que recomanem, ja que aquest ens acosa a una realitat més propera del què creiem. És un llibre que arriba al cor, t'atança per uns moments a la realitat d'una mare que mai podrà veure parlar a la seva filla, que no la podrà veure caminar...i això t'emociona, et fa plorar, però a l'hora et fa ser conscient d'una realitat fins aleshores desconeguda o bé ignorada.
Llegiu-lo, i reflexioneu, és un llibre que no s'oblida!
Us deixem l'enllaç de l'autora perquè hi feu una ullada, és interessant de veure:
La novel·la parla de la història d’en Pau, un infant amb greus problemes de personalitat narrada en primera persona. En Pau ens parla de les seves difícils relacions amb un món que no comprèn i que, sovint, tampoc no el comprèn a ell. A través del dolor, i també per mitjà de les reaccions dels companys i dels adults que l’envolten, podem arribar a conèixer i compartir les seves pors, el seu caos intern i els seus problemes. La seva conducta és absurda i destructiva, agressiva i cruel, i va teixint al seu voltant una teranyina que serà el seu propi parany. Però encara que sembli difícil, fins i tot l’arribarem a estimar.
El grito de la gaviota es el testimonio de una joven que, a los veintidós años, ha conocido ya la soledad absoluta, la duda y la desesperación, pero también la dicha, la solidaridad y la gloria. Inicialmente incomunicada con el mundo exterior a causa de su sordera, a los siete años Emmanuelle Laborit descubrió el lenguaje de los signos. Sin embargo, en la adolescencia su vida parecía tambalearse: al desasosiego propio de la edad se añadió la rebeldía contra el hecho de que se negaba a los sordos su identidad, ya que el lenguaje de los signos estaba prohibido en Francia a causa de la teoría de que los sordos podían aprender a leer en los labios y a hablar. La adolescencia y la primera juventud de Emmanuelle son la historia de una lucha por subsistir en un mundo «diferente» y por el reconocimiento de los derechos de los tres millones de sordos franceses, hasta conseguir que, en 1991, se enseñe por fin en los centros de educación de los sordos el lenguaje de los signos. Con este triunfo colectivo y el personal, pero no menos emblemático, de su éxito como actriz teatral, El grito de la gaviota cierra significativamente un itinerario personal tan breve como intenso.
Autors:Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgas, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafael Vallbona i Margarida Aritzeta.
Mira’m és una ullada a unes vides gairebé invisibles, a unes persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat o, senzillament, totes aquelles que, per algun motiu o altre, són “diferents” pertanyen a aquest espectre invisible de la societat. Un espectre que cal fer visible i mirar-lo. A Mira’m un conjunt de relats ens endinsaran en nou històries diferents, nou realitats vitals de persones que tenen un denominador comú: la discapacitat. Descobrirem nou moments de la vida d’una persona amb discapacitat, històries de vida de la mà d’escriptors i escriptores que ens han volgut apropar aquesta realitat a través de la seva imaginació i la seva ploma. Amb aquest recull de contes, nou escriptors han volgut posar veu, experiències i vida a totes aquestes persones per tal que nosaltres les poguem conèixer de més aprop, malgrat no veure-les. Amb Mira’m pretenem demostrar que també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir. La Fundació Mas Albornà, dedicada des de fa més de 40 anys a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a l’Alt Penedès promou aquesta iniciativa per tal de contribuir a la normalització d’aquestes persones.
Aquí us deixem un vídeo on Màrius Serra, una de les cares conegudes en l'activació i la realització d'aquest gran acte, explicant com va sorgir la idea i com va passar a fer-se realitat pas a pas.
Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M’ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre l’ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviant l’aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí el procés s’inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquest mirall envellim d’una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un llullu no s’hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.
Mou-te pels QUIETS és un acte benèfic que va sorgir arrant de la dificultat econòmica que ultimament vivim en aquest país.
Les fundacions que treballen dia a dia per als infants amb plurideficiències, també s'han ressentit d'aquesta restricció econòmica i van decidir demanar ajuda, a través d'aquest acte artístic benèfic.
Això va sorgir per aquesta necessitat, però va moure masses i ara ja no es pot aturar. Aquest projecte va sorgir com un recurs per salvar la situació econòmica que vivien les corresponents fundacions, però això s'ha mediatitzat i ha anat donant tombs pel nostre país, recaptant fons i donant a conèixer les dificultats i les vides d'aquestes persones tant quietes però que no paren de moure's.
Tota aquesta història, a sensibilitzat, en certa mesura, a la gent que desconeixia aquestes discapacitats, i
ha estat força sorprenen com la
gent s'ha volcat i involucrat en tot aquest projecte.
Ells no poden córrer, ni demanar ajuda, però si els seus familiars, amics, companys, gent que posa les seves cames i ganes per donar suport a la gran feina que fan les fundacions que treballen amb aquest col·lectiu.
Mou-te pels quiets ja es coneix arreu i nosaltres també els hem volgut cedir un lloc, ja que creiem enormement en aquest projecte i el seguim i donem suport. Com més es conegui més podrem fer per ells!
Ara encara segueixen organitzant coses, concerts, xerrades, obres, etc. tot el què us pogueu imaginar i molt més, tot el què volgueu saber a:
"Posa't la Gorra!"; és una festa infantil que l'Associació de Nens amb Càncer (AFANOC) organitza amb el propòsit de sensibilitzar i donar a conèixer a la societat l'existència del càncer infantil, per tal de normalitzar la malaltia.
Des de l'any 1988, per iniciativa d'un grup de pares, mares, familiars i amics de nens malalts de càncer, treballem amb el propòsit de cercar solucions a la greu problemàtica que acompanya aquesta malaltia i el seu tractament.
A la passada edició del "Posa't la Gorra!" van assistir més de 22.000 persones entre Barcelona i Tarragona, amb una gran resposta mediàtica gràcies a l'ajut d'empreses, institucions, escoles, mitjans de comunicació, personatges populars i un nombrós grup de voluntaris.
Diumenge, 30 de Maig de 2010 Horari festa: de 10h a 14h - Podent gaudir de les intal.lacions del par durant tot el dia. Ubicació: Al parc temàtic Portaventura.
Programa de l'escenari principal.
11:45h - Batucada amb Son da Rua 12:00h - Presentació a càrrec de Carles Capdevila 12:15h - Espectacle infantil a càrrec de Creatics 13:00h - Lectura del Manifest (amb l'actuació de: Castells global de Salou i seguici infantil) 13:30h - Grup de rumba Ai Ai Ai
més tallers i gimcana, actuacions, obsequis, sorpreses...
Aquí teniu la web per si voleu saber-ne més coses:
El centre virtual "Leer.es" és una iniciativa del Ministeri d'Educació amb l'objectiu de fomentar la lectura i millorar la comprensió lectora entre els nens i joves tant en suport "tradicional" com en suport digital.
En aquest centre virtual podreu trobar seccions dedicades als nens i joves, a les seves famílies i als docents.
Els recursos dedicats als docents són de dos tipus:
- Artícules sobre diferents aspectes relacionats amb la competència lectora y la composició de textos, a la secció "amb FIRMA".
- Materials per a l'aula en els que la lectura té un paper fonamental per a la construcció de coneixaments en les diferents àrees. Hi podem trobar també materials en els que la lectura es realiza en formats digitals.
Deixem l'enllaç a continuació per a qui estigui interessat.
Per a tots aquells que us agrada la didàctica de la música, la pedagogia de la música. Per aquells que necessiteu recursos diferents per a les vostres classes. O simplement per aquells que voleu tafanejar en el món de la música, us recomanem que entreu en aquest bloc de l'Enriqueta Barniol i Terricabras i perdeu una xic del vostre temps. Realment és un blog molt ben fet, molt complert... del qual se'n poden extreure múltiples idees. Des del nostre punt de vista dels millors (en català) relacionats en la pedagogia musical.
Integrantes és un documental realitzat amb la finalitat de sensibilitzar a l’alumnat respecte el fenomen de la immigració, que recull testimonis, reflexions i experiències de i sobre persones que venen al nostre país. Una successió d’imatges subjectives muntades amb agilitat ens posen des del principi en la situació d’un immigrant que acaba d’arribar a Espanya, que dona els primers passos per aquesta terra promesa en la que li esperen altres maneres de sobreviure. La banda sonora aproxima a l’espectador, a ritme de rap, a una realitat que a pesar de ser immediata en molts casos no els resulta pròxima ni desperta el seu interès.
Axial és un recurs multimedia per treballar amb els alumnes de secundària l'educació en valors. En ell podem trobar una sèrie d'unitats didàctiques en les que es treballen la multiculturalitat, els drets humans, la democràcia, la pobresa, la globalització, la pau... En totes aquestes unitats podem trobar activitats web (webquests, caceres del tresor, videoquest...), i activitats més "tradicionals". En algunes d'elles també hi podem trobar capítols d'una novel·la didàctica titulada "el càsting", entrevistes, entre moltes altres coses.
En definitiva, és un recurs (en castellà) molt interessant per a treballar aquesta temàtica tant important en l'escola actual.
En aquest vídeo podeu gaudir de com es va crear el sistema braille per a deficients visuals, com era la vida de les persones amb deficiència visual abans de que es crees aquest sistema que els va canviar la vida de manera radical. Gràcies al Sr. Braille, les persones amb deficiència visual, avui en dia i, per sort, des de fa molts anys; poden gaudir de la lectura, de l'aprenentatge, dels estudis...
Aquí us deixem un recull de pautes per a detectar possibles deficiències visuals en els alumnes que teniu a les aules. Aquestes pautes les hem extert de la pàgina web oficial de l'xtec.
1.- Rebre les pautes d’observació i l’informe oftalmològic.
Professional: EAP de sector o psicopedagog/a del centre privat per trametre-ho a la Treballadora Social de l’EAP per a Deficients Visuals.
Funció: Observació inicial de les dificultats visuals que posa de manifest l’alumne en l’àmbit escolar i recollida, si cal, de l’informe oftalmològic aportat per la família (on hi consti el diagnòstic, agudesa visual i camp visual)
2.- Resposta a l’EAP de sector.
Professional: Treballadora Social de l’EAP per a Deficients Visuals.
Funció: Donar resposta a l’EAP de Sector una vegada valorada l’observació i l’informe oftalmològic.
3.- Demanda d’atenció per part de la família.
Professional: Treballadora Social de l’EAP per a Deficients Visuals.
Funció: Rebre la demanda dels pares atenent les expectatives familiars, el perfil global de l’alumne i la seva situació social i cultural. A la vegada s’informa dels diferents tipus d’intervenció i possibles recursos.
4.- Valoració de la visió funcional al Servei de Rehabilitació Integral del CRE ONCE BARCELONA
Professional: Tècnics/ques en Rehabilitació Integral.
Funció: Avaluar la visió funcional i preveure la necessitat de gaudir d’ajudes òptiques i no òptiques.
5.- Valoració psicopedagògica per part de l’EAP específic.
Professional: Psicopedagogs/gues.
Funció: Avaluar quines necessitats psicopedagògiques es deriven de la limitació visual de l’alumne/a dins l’àmbit escolar, tenint en compte: condicions visuals, mobilitat interior/exterior, actituds davant l’aprenentatge i el treball, relacions interpersonals, condicions ambientals i el procés d’ensenyament-aprenentatge.
6.- Comissió de detecció.
Professionals: Director Pedagògic del Centre de Recursos Educatius, Tècniques del SRI, la Treballadora Social i els psicopedagog/gues de l’EAP per a Deficients Visuals, i els/les coordinadors/es dels equips de mestres itinerants que correspongui.
El Director Pedagògic del CRE aixecarà acta.
Funció: Decidir el tipus d’atenció que ha de rebre l’alumne/a i els recursos que cal utilitzar.
7.- Devolució dels acords presos en la comissió de detecció.
Professionals: Treballadora Social i Psicopedagogs de l’EAP específic.
Funció: Donar resposta a la família, al/la professional de l’EAP de sector o al/la psicopedagog/a del centre privat: traspassar la informació al/la mestre/a itinerant, en el cas de l’alumnat que rebrà suport.
8.- Tipus d’intervenció.
8.1. Seguiment
Professionals: de l’EAP del sector.
Funció: Donar les orientacions necessàries a l’alumne, a la família i a l’escola per a un millor funcionament visual de l’alumne/a. En cas de produir-se canvis en la visió es reprendrà el contacte amb l’EAP per a deficients visuals.
8.2. Ingrés en el programa d’educació integrada.
Professionals: Mestres itinerants (d’algun dels equips del programa d’educació integrada).
Funció: Donar el suport a l’alumne/a en l’àmbit escolar segons les seves necessitats educatives derivades del dèficit visual, orientar a la família, assessorar a l’escola, i coordinar l’actuació dels diferents professionals del CRE ONCE BARCELONA que hagin d’intervenir en algun moment del procés educatiu, així com canalitzar les activitats complementàries que es duen a terme en el mateix CRE ONCE BARCELONA.
Al llarg de l’escolaritat tant l’EAP per a Deficients Visuals com el de sector intervindran sempre que ho creguin necessari i es coordinaran amb el/la mestre/a itinerant.
EAP per a Deficients Visuals
Aquí us deixem l'enllaç de l'xtec, on hi ha tots els serveis que l'EAP per a Deficients Visuals ofereix, i on podeu trobar tota mena d'informació sobre la deficiència visual, des de recursos, fins a cursos a la ONCE...
Quan obrim el diccionari i busquem la paraula DRET, ens surten moltes definicions:
1. Conjunt de regles que regeixen les relacions dels membres d’una mateixa societat; legalitat.
2. Ciència que té per objecte l’estudi d’aquestes regles.
3. Possibilitat moral que té algú d’actuar d’una manera determinada.
4. Allò que confereix un poder, una prerrogativa, un títol, una autoritat, considerats legítims
–Defensar els propis drets –
Entre moltes altres definicions.
Però cap ens serveix per la definició que nosaltres li volem donar.
Nosaltres ajuntem la paraula Dret amb la paraula Infant, i d’aquí ens neix la paraula Drets dels Infants. I definim Drets dels Infants de la següent manera:
Els drets dels infants són una conquesta social que està consolidada en l’àmbit formal i legal, però de vegades desapareixen en les dinàmiques de la vida quotidiana, són invisibles als ulls dels adults.
Els drets dels infants han de formar part de la vida familiar i de la vida escolar.
La infància és una etapa diferent de l’edat adulta; cal conèixer i respectar els seus trets característics i afavorir el seu desenvolupament, pensant en l’interès superior de l’infant i no en la comoditat o en l’interès dels adults.
Cada dret, té aparellats uns deures, unes responsabilitats i uns compromisos, que els hem de mostrar a l’infant al mateix temps. Per exemple, el Dret a no ser agredits i, per tant, el deure de no agredir als altres, o bé; el Dret a rebre una educació, i per tant la responsabilitat d’assistir a l’escola, de fer els deures... entre molts d’altres.
A continuació volem fer unespetites reflexions sobre com educar en Drets:
- El fet d’educar és inseparable dels drets i dels valors.
- L’experiència ens demostra que la participació és necessària i possible, que cal crear una cultura de la participació i que no hi ha edat per començar a participar.
- Tenir en compte els drets dels infants requereix conèixer les seves necessitats, i per això, és imprescindible escoltar-los i potenciar i afavorir la seva participació, una participació real, amb potestat de decidir.
- Drets i responsabilitats són conceptes interdependents. Dotar de drets els infants és educar-los en la responsabilitat.
- Els Drets són necessaris per conviure en societat.
Bones!! Aquest és un projecte que vam iniciar com un treball universitari la Yoli, la Núria i en Gerard. Després d'acabar-lo em vaig decidir a seguir-lo amb la intenció de compartir coneixements, recursos, notícies interessants... O sigui, compartir tot allò relacionat amb l'educació que em vingués de gust!
