Tradicionalment l'escola s'ha centrat en els aspectes cognitius prioritzant l'aprenentatge de conceptes científics i tècnics. En la societat actual s'ha fet evident la vinculació entre les emocions i el pensament com a base del desenvolupament personal.
L'educació emocional podríem definir-la com la capacitat per comprendre les emocions pròpies i alienes, per regular-les, expressar-les i escoltar activament els altres.
Actualment, gran part de les agressions i de les conductes antisocials protagonitzades per joves, així com altres pertorbacions de les quals són víctimes (impulsivitat, violència, ansietat, depressió, anorèxia, estrés, consum de drogues, etc.), tenen el seu origen en la falta d'educació emocional.
Per tant cal que aquesta capacitat sigui millorada mitjançant l’aprenentatge i la seva pràctica o, el que és el mateix, mitjançant l’educació. I, en aquest sentit, l’escola com a espai de socialització ha de saber crear les condicions òptimes perquè els alumnes puguin educar i desenvolupar les seves habilitats emocionals i socials al mateix temps que les seves capacitats cognitives.
Però ha d'haver-hi un espai dins l'horari escolar per a treballar aquest aprenentatge? Ha de ser una matèria nova??
Personalment, i d'acord amb el que expressa M. Teresa Abellan Pérez, professora CEIP JOSEP GRAS, en el seu bloc "Educació Emocional, una filosofia de vida" (que us recomano), no crec que haguem d'esperar a l'hora de educació emocional per a treballar-ho sinó que ha de ser un treball implícit en totes les altres matèries.
Hi ha molts moments d’interrelació que ens ofereixen aquest aprenentatge emocional i que seria interessant que comencéssim a utilitzar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada