"Aprenent dels nens diferents"

“A la Catalunya actual ens trobem amb nens i nenes que provenen de geografies, cultures i ètnies molt diverses que conviuen dins d’una mateixa realitat: pertanyen al mateix barri, van a la mateixa escola i tenen els mateixos professors. Un fet molt visible a la nostra societat i que tots tenim present quan parlem d’integració. Però hi ha altres realitats, potser menys evidents, però que també cal tenir en compte”. Així introdueixen el documental “L’hora del pati”, dirigit per Manuel Pérez i produït per Cornelius films, que es preestrena oficialment aquest divendres 20 de maig, a les 21.15 hores a l’Escola Barrufet, al Passatge Vapor Vell, número 7, al barri de Sants de Barcelona.

Teaser "L'Hora del Pati" from Manuel Pérez on Vimeo.

Precisament a aquesta escola és on desenvolupa la història sobre la que gira el projecte que vol mostrar una d’aquestes realitats, les dels infants amb certes dificultats que precisen una atenció especial i com s’afronta aquesta situació. El documental comença quan la càmera comença a fixar-se en un dels alumnes d’aquesta escola, en Pau. Mentre tots criden al pati, ell, totalment aliè als seus companys, fa nusos amb una corda. En Pau té trets autistes i la cinta s’endinsa en la seva integració dins la classe, en com el tracten i s’hi relacionen els seus companys i com això fa de catalitzador de conflictes i solucions. (Diari ARA 20-05-2011)

Feu un cop d'ull al trailer, sembla molt interessant!!

L'educació del futur

M'ha semblat interessant el projecte de pel·lícula que estan tirant endavant aquests estudiants de cine. En ell volen reflectir la problemàtica actual de l'educació donant veu a diferents pedagogs. Feu un cop d'ull al tràiler i si ho trobeu tant interessant com ho he trobat jo entreu a l'enllaç que us he posat a sota.

http://www.educacionprohibida.com.ar/Ca/index.html

¿Y por qué no?

Aquí us deixo un video en el que podreu veure un documental que ens mostra la importància de no escolaritzar els nens, siguin de la part del mòn que siguin. Crec que és interessant perdre els 29 minuts que dura el documental!!

La educación salva y mejora la vida de niñas y mujeres. Les proporciona un mayor control sobre sus vidas y conocimientos sobre los que contribuir a la mejora de sus sociedades. El poder de tomar por sí mismas decisiones produce todos los demás bienes sociales y de desarrollo. La participación de las mujeres en el gobierno, la familia, las comunidades, la economía y el suministro de servicios, y su influencia en todos esos ámbitos, es un bien común.

Integrantes

Integrantes és un documental realitzat amb la finalitat de sensibilitzar a l’alumnat respecte el fenomen de la immigració, que recull testimonis, reflexions i experiències de i sobre persones que venen al nostre país. Una successió d’imatges subjectives muntades amb agilitat ens posen des del principi en la situació d’un immigrant que acaba d’arribar a Espanya, que dona els primers passos per aquesta terra promesa en la que li esperen altres maneres de sobreviure. La banda sonora aproxima a l’espectador, a ritme de rap, a una realitat que a pesar de ser immediata en molts casos no els resulta pròxima ni desperta el seu interès.

Diarios de la calle

Diarios de la calle és una pel·lícula del director Richard LaGravense, rodada l'any 2007.

Sinopsi de la pel·lícula:
A sus 23 años, todavía con aspecto de estudiante, la idealista Erin Gruwell parece dispuesta a comerse el mundo el día que entra en el high school Wilson para estrenarse como profesora. Pero su clase lo único que espera es sobrevivir un día más; son un grupo multiétnico de adolescentes de los más variados orígenes, afroamericanos, latinos, asiáticos, delincuentes juveniles, pandilleros y estudiantes de barrios pobres. Lo único que parecen tener en común es el odio que se profesan entre sí y la intuición de que el sistema educativo se está limitando a almacenarlos en cualquier lugar antes de que tengan edad para desaparecer. Erin se empeña día tras día en ganarse a sus estudiantes pese a su obstinado rechazo a toda forma de participación en las clases. Pero la realidad del ghetto no tarda en imponerse. Una pandillera latina de su clase presencia un tiroteo originado por cuestiones raciales; otro día la profesora intercepta una desagradable caricatura racista. Erin aprovecha esos incidentes y los convierte en dinámicos elementos de aprendizaje. Así se produce una transformación en el aula: los alumnos empiezan a escuchar y Erin se libera de sus idealistas prejuicios y acepta oír las historias que le cuentan los chicos sobre las malas calles en las que deben sobrevivir a una guerra no declarada. Erin empieza a conectar con los miembros de su clase.

La lengua de las mariposas

La lengua de las mariposas és una pel·lícula del director espanyol José Luis Cuerda rodada l'any 1999. En aquesta, tenim la gran sort de gaudir del gran actor Fernando Fernan Gómez.

Sinopsi de la pel·lícula:
"Finales del invierno de 1936. En un pequeño pueblo gallego, Moncho, un niño de ocho años, se incorpora a la escuela tras una larga enfermedad. A partir de ese momento comienza su aprendizaje del saber y de la vida de la mano de su amigo Roque y de su peculiar maestro (Fernando Fernán-Gómez), que les inculca conocimientos tan variados como el origen de la patata o la necesidad de que las lenguas de las mariposas tengan forma de espiral. El 18 de julio todo se romperá. En este nuevo marco, los valores y principios inculcados quedarán relegados y la relación entre aprendiz y maestro se verá truncada." (de la presentació del DVD editat pel diari El País, 2003)

Hoy empieza todo

Hoy empieza todo és una pel·lícula del director francès Bertrand Tavernier de l'any 1998.

Sinopsi de la pel·lícula:
"Daniel és mestre i director d'una escola infantil en una població deprimida del nord de França. Tota la pel·lícula gira al voltant de l'escola i del que significa al barri on pertany: les relacions amb els pares, la comunitat, casos de maltractaments als infants, situacions econòmiques difícils,... Tot això passat pel sedàs del director i les seves relacions amb els serveis socials, l'ajuntament, la inspecció i els propis companys." (Segun Moyano). "La vida d'una escola, situada en un poble miner afectat de ple per la crisi, a través de la mirada i del quefer quotidià del seu director. Els problemes de cada dia, les petites i les grans miseries, l'abandó de les administracions, la pobresa ambiental..... Malgrat tot existeix compromís i treball, existeix una petita engruna d'esperança en el futur..." (Miquel Gómez). "Daniel, de 40 años, es profesor y director de una escuela infantil en el pueblo de Hernaing. Una localidad de siete mil habitantes, en la región de Valenciennes al norte de Francia, de los cuales un 30% se encuentra en situación de desempleo. Este abatido pueblo de ex mineros, cuya población vive en mugrientos conjuntos residenciales de los restos de los prósperos tiempos de la minería, hace todo lo posible por subsistir bajo estas difíciles circunstancias. Daniel es un hombre sensible y tenaz que siente pasión por su trabajo. Lleva a cabo un diario personal donde escribe sus problemas y temores en severos, pero políticos términos. Sin embargo, se encuentra atrapado en una agotadora jerarquía que no le permite extralimitarse en sus funciones como educador, viéndose obligado a seguir las normas básicas de enseñanza mientras sus alumnos van a la escuela literalmente muertos de hambre y en harapos."

La claqueta!

És un espai dedicat a pel·lícules, documentals, entrevistes, debats... amb un contingut educatiu que poden servir per reflecionar o debatre temes relacionats amb l'aula: relacions entre companys o professors i alumnes, la família...