En una assignatura que estic realitzant actualment, m'han fet crear un bloc on haig d'anar introduint entrades de temes relacionats amb les TAC. La última entrada és la que adjunto a continuació. Crec que val la pena compartir aquesta entrada amb els seguidors d'aquest bloc!!
És molt habitual que en l’intent
d’integració de les TAC a l’aula els docents centrin l’activitat en el recurs
tecnològic en comptes de en el contingut que es vol desenvolupar.
Judi
Harris, professora i titular de la Pavey Family Chair en
Tecnologia educativa de la School of Education (Escola
Universitària de Pedagogia) del Collage of William & Mary (Virginia,
Estats Units), veient que la planificació d’activitats didàctiques on
s’utilitzaven eines tecnològiques era (i és) massa tecnocèntrica, o sigui que
el centre de l’activitat era l’element tecnològic, i amb l’objectiu de crear
activitats on el centre no fos l’eina sinó els alumnes i el currículum, va
aprofitar un model ja existent anomenat TPACK per a crear una sèrie de
documents que ajuden a crear activitats on s’uneixen les tres dimensions de
coneixements que un professor ha de dominar.
Segons el model TPACK el professor ha de
saber tres coses:
- Ha de conèixer la seva disciplina, o sigui els
continguts d’allò que vol ensenyar.
- Ha de tenir coneixements pedagògics per saber com
ensenyar (gestió d’aula, programacions, desenvolupar objectius, com
avaluar, explicar...)
- Ha de
tenir coneixement sobre tecnologies (potencialitats, limitacions, ús...)
A l’interaccionar aquests tres coneixements, neixen quatre camps comuns de
coneixements:
1.
El coneixement pedagògic del contingut,
o sigui la didàctica de la matèria que es vol treballar.
2.
El coneixement tecnològic disciplinar
que implica comprendre com la tecnologia i els continguts s’influencien.
3.
Coneixement tecnològic pedagògic, o
sigui comprendre com canvia l’ensenyament i l’aprenentatge al incloure la
tecnologia. Beneficis i limitacions en relació amb les estratègies didàctiques.
Per exemple, en quina mida la PDI, el Power Point o les eines de la web 2.0
enriqueixen l’ensenyament i afavoreixen l’aprenentatge.
4.
I finalment, el més complexa i més
escàs, el coneixement tecnològic, pedagògic disciplinar. O sigui, saber
representar una assignatura específica amb tecnologia de manera didàctica en un
context determinat.
http://premioeducacion.fundaciontelefonica.com/wp-content/uploads/2012/03/tpack.jpg
En tots els documents creats per Harris, basats en la
didàctica específica de cada matèria, hi trobem la mateixa estructura:
Títol, descripció de l’activitat i eines que es poden
utilitzar per a desenvolupar l'activitat.
Un exemple d’activitats plantejades per Harris per a
treballar la història, extretes del document oficial, és el
següent:
Finalment, a continuació adjunto un mapa conceptual, crec
que molt clar, de les bases del model TPACK.
http://cmapserver.unavarra.es/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1LC128LV6-1Q67K93-2VJ&partName=htmljpeg
