dimarts, 1 de juny del 2010
Com treballar els Drets Infants en el seu context educatiu
Partint de l'existència d'aquest dia, setmanes abans, s'introduiria el tema i es treballaria a classe.
Començaríem a treballar-los a partir d'imatges amb els textos corresponents, on hi hauria redactats tots els drets escrits a la declaració. Seguidament, es penjaríen en un mural on quedarien reflexats en un racó de la classe, i així els infants els tindríen presents.
http://dl.dropbox.com/u/7643031/Hotpotatoes1/Hotsopa.htm
Un cop feta aquesta activitat, una opció força recomanable és treballar a partir de "casos reals" o "possiblement reals" a on els nens i nenes puguin identificar amics o coneguts i observar de quina manera se li violen els drets. A continuació, i a mode d'exemple, us deixem una altre creació pròpia:
Els Drets dels més petits
dimarts, 25 de maig del 2010
Eduquem en Drets
Quan obrim el diccionari i busquem la paraula DRET, ens surten moltes definicions:
1. Conjunt de regles que regeixen les relacions dels membres d’una mateixa societat; legalitat.
2. Ciència que té per objecte l’estudi d’aquestes regles.
3. Possibilitat moral que té algú d’actuar d’una manera determinada.
4. Allò que confereix un poder, una prerrogativa, un títol, una autoritat, considerats legítims
–Defensar els propis drets –
Entre moltes altres definicions.
Però cap ens serveix per la definició que nosaltres li volem donar.
Nosaltres ajuntem la paraula Dret amb la paraula Infant, i d’aquí ens neix la paraula Drets dels Infants. I definim Drets dels Infants de la següent manera:
Els drets dels infants són una conquesta social que està consolidada en l’àmbit formal i legal, però de vegades desapareixen en les dinàmiques de la vida quotidiana, són invisibles als ulls dels adults.
Els drets dels infants han de formar part de la vida familiar i de la vida escolar.
La infància és una etapa diferent de l’edat adulta; cal conèixer i respectar els seus trets característics i afavorir el seu desenvolupament, pensant en l’interès superior de l’infant i no en la comoditat o en l’interès dels adults.
Cada dret, té aparellats uns deures, unes responsabilitats i uns compromisos, que els hem de mostrar a l’infant al mateix temps. Per exemple, el Dret a no ser agredits i, per tant, el deure de no agredir als altres, o bé; el Dret a rebre una educació, i per tant la responsabilitat d’assistir a l’escola, de fer els deures... entre molts d’altres.
A continuació volem fer unes petites reflexions sobre com educar en Drets:
- El fet d’educar és inseparable dels drets i dels valors.
- L’experiència ens demostra que la participació és necessària i possible, que cal crear una cultura de la participació i que no hi ha edat per començar a participar.
- Tenir en compte els drets dels infants requereix conèixer les seves necessitats, i per això, és imprescindible escoltar-los i potenciar i afavorir la seva participació, una participació real, amb potestat de decidir.
- Drets i responsabilitats són conceptes interdependents. Dotar de drets els infants és educar-los en la responsabilitat.
- Els Drets són necessaris per conviure en societat.
La Convenció dels Drets dels infants
La Convenció està centrada en la infància, es refereix a les necessitats i drets específics dels nens i nenes, i obliga els Estats a obrar a favor dels seus millors interessos. La Convenció defineix un infant com a tota persona de menys de 18 anys, a no ser que la llei d'un país determinat reconegui abans la seva majoria d'edat. Segons la Convenció, els nens i nenes són considerats com a subjectes de drets. Tot dret especificat a la Convenció és inherent a la dignitat humana i al desenvolupament harmònic de cada infant. Els quatre principis bàsics de la Convenció són els següents:
- El principi de no discriminació.
- El principi de defensa del millor interès de l'infant
- El principi del dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament.
- El principi de respecte per les opinions del nen.
La Convenció aplica a la infància la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides segons la qual tot individu és titular dels drets i llibertats que s'hi reconeixen sense distinció de cap mena, ja sigui de raça, color de la pell, sexe, llengua, credo, opinió política, origen nacional o social, possessió de propietats, naixement o altra condició. La Convenció reconeix que tot nen és titular de certs drets fonamentals, entre els quals s'han d'esmentar el dret a la vida, al seu nom i a la seva identitat, a ser educat pels seus pares en el si d'una família i a mantenir una relació amb ambdós progenitors, encara que estiguin separats. Expressa els drets fonamentals de què gaudeixen els infants de totes les nacionalitats: dret a desenvolupar-se fins a les seves plenes potencialitats; a ser protegits de les influències pernicioses, dels abusos i de l'explotació; i a participar plenament en la família així com en la vida cultural i social. La Convenció protegeix els drets dels infants a base de garantir el seu accés efectiu als serveis de salut; a una educació primària gratuïta i obligatòria i a altres serveis jurídics, civils i socials. La Convenció també reconeix que els infants tinguin el dret d'expressar les seves opinions i que aquestes siguin escoltades, de rebre protecció davant de possibles explotacions i que la seva intimitat sigui respectada. Així mateix la Convenció obliga els Estats a permetre que els pares puguin exercir les seves responsabilitats com a tals.
L'àmplia difusió de la Convenció ha anat propiciant l'acceptació que els infants són titulars de drets com a ciutadans. En els països més avançats s'està obrint camí la concepció que els drets de ciutadania dels infants són originaris, i no pas derivats, per la qual cosa haurien de ser considerats com a ciutadans de ple dret i, per tant, titulars de drets socials. Així, doncs, els infants no són simplement els ciutadans del demà; són els ciutadans d'avui.
Declaració Universal dels Drets dels Infants

PREÀMBUL
I. Considerant que els pobles de les Nacions Unides han refermat en Carta la seva fe en els drets humans fonamentals i en la dignitat i el valor de la persona i que s'han declarat determinats a promoure el progrès social i a elevar el nivell de vida dintre d'un concepte més ampli de llibertat,
II. Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans que tothom té els drets i les llibertats que s'hi enuncien, sense cap mena de distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política i de qualsevol altra índole, d'origen nacional o social, de posició econòmica, naixement o de qualsevol altra condició,
III. Considerant que l'infant, per la seva manca de maduresa física i mental, necessita una protecció i cura especials, incloent-hi la protecció jurídica adequada, tant abans com després del naixement,
IV. Considerant que la necessitat d'aquesta protecció especial ha estat expressada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l'Infant i reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els Convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s'interessen pel benestar de l'infant,
V. Considerant que la humanitat ha d'otorgar a l'infant el millor que li pugui donar,
VI. L'Assemblea General proclama la present Declaració dels Drets de l'Infant a fi que tingui una infantesa feliç i gaudeixi, en benefici propi i de la societat, dels drets i de les llibertats que s'hi enuncien, i insta als pares i mares, els homes i les dones individualment, i les organitzacions privades, autoritats locals i els governs respectius, a reconèixer aquests drets i a treballar perquè s'observin per mitjà de mesures legislatives i d'altra índole adoptades progressivament, de conformitat amb els principis següents:
PRINCIPIS
Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra índole, d'origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.
Principi 2: L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.
Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l'atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.
Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.
Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.
Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.
Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'haurà de consentir que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.