La Convenció està centrada en la infància, es refereix a les necessitats i drets específics dels nens i nenes, i obliga els Estats a obrar a favor dels seus millors interessos. La Convenció defineix un infant com a tota persona de menys de 18 anys, a no ser que la llei d'un país determinat reconegui abans la seva majoria d'edat. Segons la Convenció, els nens i nenes són considerats com a subjectes de drets. Tot dret especificat a la Convenció és inherent a la dignitat humana i al desenvolupament harmònic de cada infant. Els quatre principis bàsics de la Convenció són els següents:
- El principi de no discriminació.
- El principi de defensa del millor interès de l'infant
- El principi del dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament.
- El principi de respecte per les opinions del nen.
La Convenció aplica a la infància la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides segons la qual tot individu és titular dels drets i llibertats que s'hi reconeixen sense distinció de cap mena, ja sigui de raça, color de la pell, sexe, llengua, credo, opinió política, origen nacional o social, possessió de propietats, naixement o altra condició. La Convenció reconeix que tot nen és titular de certs drets fonamentals, entre els quals s'han d'esmentar el dret a la vida, al seu nom i a la seva identitat, a ser educat pels seus pares en el si d'una família i a mantenir una relació amb ambdós progenitors, encara que estiguin separats. Expressa els drets fonamentals de què gaudeixen els infants de totes les nacionalitats: dret a desenvolupar-se fins a les seves plenes potencialitats; a ser protegits de les influències pernicioses, dels abusos i de l'explotació; i a participar plenament en la família així com en la vida cultural i social. La Convenció protegeix els drets dels infants a base de garantir el seu accés efectiu als serveis de salut; a una educació primària gratuïta i obligatòria i a altres serveis jurídics, civils i socials. La Convenció també reconeix que els infants tinguin el dret d'expressar les seves opinions i que aquestes siguin escoltades, de rebre protecció davant de possibles explotacions i que la seva intimitat sigui respectada. Així mateix la Convenció obliga els Estats a permetre que els pares puguin exercir les seves responsabilitats com a tals.
L'àmplia difusió de la Convenció ha anat propiciant l'acceptació que els infants són titulars de drets com a ciutadans. En els països més avançats s'està obrint camí la concepció que els drets de ciutadania dels infants són originaris, i no pas derivats, per la qual cosa haurien de ser considerats com a ciutadans de ple dret i, per tant, titulars de drets socials. Així, doncs, els infants no són simplement els ciutadans del demà; són els ciutadans d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada