dimarts, 25 de maig de 2010

La Convenció dels Drets dels infants

La Convenció sobre els Drets de l'Infant és un instrument internacional que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infància. Fou adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 i entrà en vigor el 2 de setembre del 1990 després de la seva ratificació per part de vint Estats membres. La convenció consta de 54 articles i de dos protocols addicionals, un sobre la participació dels nens en conflictes armats i un altre sobre la venda de nens i prostitució i pornografia infantils.

La Convenció està centrada en la infància, es refereix a les necessitats i drets específics dels nens i nenes, i obliga els Estats a obrar a favor dels seus millors interessos. La Convenció defineix un infant com a tota persona de menys de 18 anys, a no ser que la llei d'un país determinat reconegui abans la seva majoria d'edat. Segons la Convenció, els nens i nenes són considerats com a subjectes de drets. Tot dret especificat a la Convenció és inherent a la dignitat humana i al desenvolupament harmònic de cada infant. Els quatre principis bàsics de la Convenció són els següents:

- El principi de no discriminació.

- El principi de defensa del millor interès de l'infant

- El principi del dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament.

- El principi de respecte per les opinions del nen.

La Convenció aplica a la infància la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides segons la qual tot individu és titular dels drets i llibertats que s'hi reconeixen sense distinció de cap mena, ja sigui de raça, color de la pell, sexe, llengua, credo, opinió política, origen nacional o social, possessió de propietats, naixement o altra condició. La Convenció reconeix que tot nen és titular de certs drets fonamentals, entre els quals s'han d'esmentar el dret a la vida, al seu nom i a la seva identitat, a ser educat pels seus pares en el si d'una família i a mantenir una relació amb ambdós progenitors, encara que estiguin separats. Expressa els drets fonamentals de què gaudeixen els infants de totes les nacionalitats: dret a desenvolupar-se fins a les seves plenes potencialitats; a ser protegits de les influències pernicioses, dels abusos i de l'explotació; i a participar plenament en la família així com en la vida cultural i social. La Convenció protegeix els drets dels infants a base de garantir el seu accés efectiu als serveis de salut; a una educació primària gratuïta i obligatòria i a altres serveis jurídics, civils i socials. La Convenció també reconeix que els infants tinguin el dret d'expressar les seves opinions i que aquestes siguin escoltades, de rebre protecció davant de possibles explotacions i que la seva intimitat sigui respectada. Així mateix la Convenció obliga els Estats a permetre que els pares puguin exercir les seves responsabilitats com a tals.

L'àmplia difusió de la Convenció ha anat propiciant l'acceptació que els infants són titulars de drets com a ciutadans. En els països més avançats s'està obrint camí la concepció que els drets de ciutadania dels infants són originaris, i no pas derivats, per la qual cosa haurien de ser considerats com a ciutadans de ple dret i, per tant, titulars de drets socials. Així, doncs, els infants no són simplement els ciutadans del demà; són els ciutadans d'avui.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada