"Aprenent dels nens diferents"

“A la Catalunya actual ens trobem amb nens i nenes que provenen de geografies, cultures i ètnies molt diverses que conviuen dins d’una mateixa realitat: pertanyen al mateix barri, van a la mateixa escola i tenen els mateixos professors. Un fet molt visible a la nostra societat i que tots tenim present quan parlem d’integració. Però hi ha altres realitats, potser menys evidents, però que també cal tenir en compte”. Així introdueixen el documental “L’hora del pati”, dirigit per Manuel Pérez i produït per Cornelius films, que es preestrena oficialment aquest divendres 20 de maig, a les 21.15 hores a l’Escola Barrufet, al Passatge Vapor Vell, número 7, al barri de Sants de Barcelona.

Teaser "L'Hora del Pati" from Manuel Pérez on Vimeo.

Precisament a aquesta escola és on desenvolupa la història sobre la que gira el projecte que vol mostrar una d’aquestes realitats, les dels infants amb certes dificultats que precisen una atenció especial i com s’afronta aquesta situació. El documental comença quan la càmera comença a fixar-se en un dels alumnes d’aquesta escola, en Pau. Mentre tots criden al pati, ell, totalment aliè als seus companys, fa nusos amb una corda. En Pau té trets autistes i la cinta s’endinsa en la seva integració dins la classe, en com el tracten i s’hi relacionen els seus companys i com això fa de catalitzador de conflictes i solucions. (Diari ARA 20-05-2011)

Feu un cop d'ull al trailer, sembla molt interessant!!

Nens de vidre

Autora: Carme Barba

La novel·la parla de la història d’en Pau, un infant amb greus problemes de personalitat narrada en primera persona. En Pau ens parla de les seves difícils relacions amb un món que no comprèn i que, sovint, tampoc no el comprèn a ell. A través del dolor, i també per mitjà de les reaccions dels companys i dels adults que l’envolten, podem arribar a conèixer i compartir les seves pors, el seu caos intern i els seus problemes. La seva conducta és absurda i destructiva, agressiva i cruel, i va teixint al seu voltant una teranyina que serà el seu propi parany. Però encara que sembli difícil, fins i tot l’arribarem a estimar.

El grito de la gaviota

Autora: Emmanuelle Laborit

El grito de la gaviota es el testimonio de una joven que, a los veintidós años, ha conocido ya la soledad absoluta, la duda y la desesperación, pero también la dicha, la solidaridad y la gloria. Inicialmente incomunicada con el mundo exterior a causa de su sordera, a los siete años Emmanuelle Laborit descubrió el lenguaje de los signos. Sin embargo, en la adolescencia su vida parecía tambalearse: al desasosiego propio de la edad se añadió la rebeldía contra el hecho de que se negaba a los sordos su identidad, ya que el lenguaje de los signos estaba prohibido en Francia a causa de la teoría de que los sordos podían aprender a leer en los labios y a hablar. La adolescencia y la primera juventud de Emmanuelle son la historia de una lucha por subsistir en un mundo «diferente» y por el reconocimiento de los derechos de los tres millones de sordos franceses, hasta conseguir que, en 1991, se enseñe por fin en los centros de educación de los sordos el lenguaje de los signos. Con este triunfo colectivo y el personal, pero no menos emblemático, de su éxito como actriz teatral, El grito de la gaviota cierra significativamente un itinerario personal tan breve como intenso.

Mira'm. Contes de vides especials.

Autors:Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgas, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafael Vallbona i Margarida Aritzeta.

Mira’m és una ullada a unes vides gairebé invisibles, a unes persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat o, senzillament, totes aquelles que, per algun motiu o altre, són “diferents” pertanyen a aquest espectre invisible de la societat. Un espectre que cal fer visible i mirar-lo. A Mira’m un conjunt de relats ens endinsaran en nou històries diferents, nou realitats vitals de persones que tenen un denominador comú: la discapacitat. Descobrirem nou moments de la vida d’una persona amb discapacitat, històries de vida de la mà d’escriptors i escriptores que ens han volgut apropar aquesta realitat a través de la seva imaginació i la seva ploma. Amb aquest recull de contes, nou escriptors han volgut posar veu, experiències i vida a totes aquestes persones per tal que nosaltres les poguem conèixer de més aprop, malgrat no veure-les. Amb Mira’m pretenem demostrar que també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir. La Fundació Mas Albornà, dedicada des de fa més de 40 anys a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a l’Alt Penedès promou aquesta iniciativa per tal de contribuir a la normalització d’aquestes persones.

L'escriptor Màrius Serra llegeix un fragment del seu llibre "QUIET", a la biblioteca d'Olleria

Ens llegeix el capítol Eurodisney

Mou-te pels QUIETS i Màrius Serra

Aquí us deixem un vídeo on Màrius Serra, una de les cares conegudes en l'activació i la realització d'aquest gran acte, explicant com va sorgir la idea i com va passar a fer-se realitat pas a pas.

Quiet

Autor: Màrius Serra

Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M’ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre l’ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviant l’aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí el procés s’inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquest mirall envellim d’una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un llullu no s’hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.

El nen amb autisme

En aquest enllaç podeu escoltar el programa Eduqueu les criatures amb el tema: El nen amb autisme.

http://www.catradio.cat/audio/437723/El-nen-amb-autisme

Mou-te pels QUIETS

Mou-te pels QUIETS és un acte benèfic que va sorgir arrant de la dificultat econòmica que ultimament vivim en aquest país.

Les fundacions que treballen dia a dia per als infants amb plurideficiències, també s'han ressentit d'aquesta restricció econòmica i van decidir demanar ajuda, a través d'aquest acte artístic benèfic.

Això va sorgir per aquesta necessitat, però va moure masses i ara ja no es pot aturar. Aquest projecte va sorgir com un recurs per salvar la situació econòmica que vivien les corresponents fundacions, però això s'ha mediatitzat i ha anat donant tombs pel nostre país, recaptant fons i donant a conèixer les dificultats i les vides d'aquestes persones tant quietes però que no paren de moure's.

Tota aquesta història, a sensibilitzat, en certa mesura, a la gent que desconeixia aquestes discapacitats, i

ha estat força sorprenen com la

gent s'ha volcat i involucrat en tot aquest projecte.

Ells no poden córrer, ni demanar ajuda, però si els seus familiars, amics, companys, gent que posa les seves cames i ganes per donar suport a la gran feina que fan les fundacions que treballen amb aquest col·lectiu.

Mou-te pels quiets ja es coneix arreu i nosaltres també els hem volgut cedir un lloc, ja que creiem enormement en aquest projecte i el seguim i donem suport. Com més es conegui més podrem fer per ells!

Ara encara segueixen organitzant coses, concerts, xerrades, obres, etc. tot el què us pogueu imaginar i molt més, tot el què volgueu saber a:

El seu blog és: visita'l!

http://moutepelsquiets.blogspot.com/

Estudiantes de magisterio aprenden Braille

El 70% dels alumnes discapacitats aniran a l'escola ordinària a Catalunya

1. Article extret del diari El Periódico, a data de 24 de maig de 2010
2. 
   • El pla 'Aprendre junts per viure junts' contempla per primera vegada un programa de formació específic per als docents.
   

EFE
BARCELONA

La Conselleria d'Educació ha dissenyat un pla per avançar cap a l'anomenada escola inclusiva que preveu que el 70% dels alumnes amb discapacitats puguin ser escolaritzats en centres ordinaris l'any 2015, enfront del 56,2% actual, objectiu al qual destinarà 20,8 milions d'euros.

El pla Aprendre junts per viure junts contempla per primera vegada un programa de formació específic per als docents i la contractació de 730 professionals especialitzats per facilitar el suport necessari perquè els escolars amb discapacitats tant físiques com psíquiques puguin desenvolupar al màxim les seves potencialitats a l'escola ordinària.

En l'actualitat, un total de 15.668 alumnes amb discapacitat assisteixen a escoles i instituts ordinaris i centres d'educació especial, que la Generalitat vol que, en gran part, es converteixin en centres de referència i suport als ordinaris que tenen alumnes amb aquestes característiques.

Recursos extres

El pla parteix del convenciment, ja constatat en països europeus amb sistemes educatius més avançats, que la convivència d'escolars amb discapacitat i sense és beneficiós no només per als que tenen més problemes sinó també per al conjunt de l'alumnat.

Un dels punts clau de la política d'Educació en aquest àmbit és l'aposta per les Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE), que es van posar en marxa el curs 2004-05 en centres ordinaris amb l'objectiu de facilitar els recursos materials i humans per fer realitat l'escola per a tots.

En aplicació d'aquest pla, les USEE, que compten amb personal docent especialitzat i recursos didàctics extres, passaran entre el 2008 i el 2015 de les 284 actuals a 518 unitats en les etapes obligatòries i de les 109 a les 194 en els estudis postobligatoris.

Serveis especialitzats

Respecte a la reconversió dels centres d'educació especial en centres de referència, els dos únics que existeixen en aquests moments passaran a ser 50 el 2015. El pla també preveu l'elaboració del mapa de recursos i serveis especialitzats de manera que qualsevol zona del territori català pugui tenir a l'abast les eines necessàries per facilitar una atenció de qualitat per a aquest alumnat.

Els alumnes amb necessitats educatives específiques que ja s'escolaritzen amb més normalitat als centres ordinaris són els que tenen discapacitat visual (93%) o auditiva (83%), seguits dels discapacitats físics (63%).

L'assignatura pendent són els alumnes amb discapacitat intel·lectual, dels quals només un 54% assisteix a escoles ordinàries, i els que presenten trastorns generalitzats del desenvolupament (25%), així com els discapacitats múltiples (6%).

Aprendre junts alumnes diferents

APRENDRE JUNTS ALUMNES DIFERENTS,

és un llibre de Pere Pujolàs.

Durant els darrers anys l'escola inclusiva ha estat el model escolar pensat i dissenyat per tots aquells que creuen en una escola per a tothom, amb atenció a la diversitat i una veritable igualtat d'oportunitats. Aprendre junts alumnes diferents és una aposta radical per l'escola inclusiva enfront de l'escola selectiva. Lluny de la retòrica buida de contingut pràctic, es fonamenta en una anàlisi rigorosa de les condicions que han de fer possible una escola per a tothom, tot proposant els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula com a instrument metodològic i didàctic, però també com a via de pensament filosòfic, ètic i pedagògic per ensenyar a tothom i, sobretot, per ensenyar una nova forma de viure. L'autor conjuga pefectament la refexió tèorica amb la pràctica educativa a l'aula i ofereix al lector eines de treball i recursos per desenvolupar un procés d'ensenyament aprenentatge que doni la veu a l'alumne i el situi al centre de l'acte educatiu.

1. Aprendre junts alumnes diferents és just. La inclusió és una qüestió de justícia. L'educació inclusiva s'ha de considerar com un valor.

2. Aprendre junts alumnes diferents és necessari per a tothom:

- Alumnes amb diferents capacitats, algunes més accentuades que d'altres.

- Per als alumnes més corrents.

- Per a la societat en general, si aprenen junts podran apreciar el valor d'aprendre junts, de conviure, tot i les diferències que hi pugui haver.

3. Aprendre junts alumnes diferents és possible. Difícil, cert, però no impossible. L'educació inclusiva ha de ser un repte. Sempre hi ha alumnes diferents, per tant, ens hem de plantejar com educar-los junts, com tot i les diferències, formin part d'un mateix grup, on de la diferència en neixi la convivència.

4. L'educació personalitzada, l'autonomia dels estudiants i l'estructuració cooperativa de l'aprenentatge són tres grans puntals que permeten atendre junts als alumnes diferents a partir de la pedagogia.

Por cuatro esquinitas de nada

Aquest vídeo ens permet reflexionar sobre l'atenció a la diversitat, com reaccionem, com veiem les coses, com sentim, com hem de canviar,

canvi de xip... És un vídeo molt ben aconseguit i que arriba a tothom...