Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres recomanats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres recomanats. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de març del 2013

A continuació us adjunto una sèrie de llibres que ens parles sobre l'educació lenta. En tots ells ens podem fer una idea de la filosofia que defensa aquesta visíó sobre l'ensenyament. És realment interessant llegir-ne algun d'ells!!


Per què tenim sempre tanta pressa? Es possible, i inclús desitjable, fer les coses amb més lentitud? Vivim en l’era de la velocitat. El món que ens rodeja es mou amb més  rapidesa del que mai ho havia fet. Ens esforcem per ser més eficients, per fer més coses en un minut, en una hora, en un dia... Des de la revolució l’obra de Tàcit s’ha convertit en un monument literari que manté la seva vigència al llarg dels segles.
El culte a la velocitat ens ha empès fins el punt de ruptura.











Donat l'enorme interès que va suscitar l'Elogi de l'educació lenta, de Joan Domènech, a Graó ha editat un segon llibre sobre educació lenta. La Pedagogia del cargol. Es tracta d'un llibre de Gianfranco Zavalloni, mestre rural italià lligat al moviment de l'escola creativa.Ens diu Zavalloni: "En una societat basada en l'èxit, el benefici i el guanyar, hem reflexionat sobre la importància i el valor pedagògic de "perdre"? Perdre el temps, perdre una partida, perdre un tren, perdre un objecte, perdre una cita, perdre algú, perdre i prou...perdre!"
Reflexions de fons i propostes de vegades inversemblants que et sorprendran.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

El racisme explicat a la meva filla

Avui, voltant per internet i buscant informació de com treballar el racisme a l'escola, he trobat aquest llibre i m'ha semblat interessant recomanar-lo, ja que crec que un llibre com aquest hauria d'estar present a totes les escoles.

És un llibre de l'autor Tahar Ben Jelloun, on explica de manera simple i entenedora què vol dir racisme. És el diàleg entre un pare i la seva filla, i aquest li intenta explicar les característiques del racisme i contesta les preguntes que aquesta té sobre el tema.


Per què som racistes? Per què tenen por els racistes? Què és el colonialisme i quines conseqüències té? Som racistes de naixement? Tahar Ben Jelloun desenvolupa hàbilment la resposta –no sempre fàcil- a totes aquestes preguntes, i el resultat és un llibre clar, senzill i valent que els nens agrairan d’haver llegit i els adults no haurien d’oblidar mai.

dimarts, 1 de juny del 2010

El Petit Príncep



Autor: Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry
Le Petit Prince és l'obra més coneguda d'aquest autor. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.

S'hi pot llegir una invitació de l'autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens. (Però poques se'n recorden)».

divendres, 28 de maig del 2010

Ordinadors a les aules


Els ordinadors ja hi són o arribaran ben aviat a les aules. Aquest llibre ens ajudarà en els canvis que això representa en el dia a dia i que s'han de sostenir en tres grans columnes: els continguts, les metodologies, les eines i els recursos tecnològics. Així, veurem els continguts des d’una mirada competencial; les metodologies que han d'afavorir el pensament científic, la creativitat i la solidaritat i, finalment, les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes metodologies es caracteritzen pel treball cooperatiu, l'atenció a la diversitat, la recerca, la construcció del coneixement, la creativitat i la interdisciplinarietat. A més, es donen a conèixer algunes de les eines que cal posar en mans dels nois i noies perquè facin les seves creacions, les seves tasques, perquè transformin la informació i construeixin el seu coneixement de manera autònoma.

dimecres, 26 de maig del 2010

El niño con autismo, otra manera de estar en el mundo.


Autors: Jordi TorrentsReynés i Isabel Paula Pérez

El niño con autismo, otra manera de estar en el mundo és un llibre de contes que una doctora i professora universitària barcelonina experta en autisme i un pedagog i periodista han realitzat per donar a conèixer, a partir de casos reals, una realitat encara força desconeguda com és l’autisme.

El llibre vol anar més enllà de textos habitualment més centrats en aspectes mèdics, psicològics i educatius, sovint complicats per a la gent que vol apropar-se a una realitat encara força desconeguda com és l’autisme.

Les realitats i circumstàncies per les que passen els nens diagnosticats d’autisme i les seves famílies s’aborden de la mà dels contes.

El llibre s’estructura en quatre relats, basats en casos reals, però amb els noms canviats, i un epíleg que reflexiona sobre el concepte de normalitat. Cada història compta també amb un apartat final en què s’analitza d’una forma una mica més tècnica alguns dels elements destacats al conte.

Els autors reflexionen sobre les fronteres entre la normalitat i l’anormalitat i s’endinsen en com pot ser el dia a dia d’unafamília amb un fill autista, coneixent una mica millor un procés on conviuen il·lusions, expectatives, conductes, aprenentatges, relacions, diagnòstics, situacions familiars, reptes i conquestes diàries.

Criatures d'un altre planeta. Crònica d'una lluita contra el síndrome de RETT


Autora: Elisabet Pedrosa

Amb la diagnosi a la seva filla Gina de la Síndrome de Rett, una malaltia neurològica molt invalidant, es va ensorrar el seu món. La Gina no caminaria, no parlaria, no menjaria sola, no tindria cap mena d 'autonomia. Elisabet Pedrosa va decidir llavors iniciar un dietari que ha desembocat en el llibre que teniu a les mans: un viatge a través del dolor que es transformarà finalment en una gran oportunitat per reformular-se i convertir la discapacitat de la filla en un gran sí a la vida. Escrit amb un estil directe i des del cor, Criatures d 'un altre planeta és un relat en el qual se sentiran identificats tots aquells que han viscut experiències similars i que commourà tothom.

Criatures d'un altre planeta és un llibre que recomanem, ja que aquest ens acosa a una realitat més propera del què creiem. És un llibre que arriba al cor, t'atança per uns moments a la realitat d'una mare que mai podrà veure parlar a la seva filla, que no la podrà veure caminar...i això t'emociona, et fa plorar, però a l'hora et fa ser conscient d'una realitat fins aleshores desconeguda o bé ignorada.
Llegiu-lo, i reflexioneu, és un llibre que no s'oblida!

Us deixem l'enllaç de l'autora perquè hi feu una ullada, és interessant de veure:

Nens de vidre


Autora: Carme Barba

La novel·la parla de la història d’en Pau, un infant amb greus problemes de personalitat narrada en primera persona. En Pau ens parla de les seves difícils relacions amb un món que no comprèn i que, sovint, tampoc no el comprèn a ell. A través del dolor, i també per mitjà de les reaccions dels companys i dels adults que l’envolten, podem arribar a conèixer i compartir les seves pors, el seu caos intern i els seus problemes. La seva conducta és absurda i destructiva, agressiva i cruel, i va teixint al seu voltant una teranyina que serà el seu propi parany. Però encara que sembli difícil, fins i tot l’arribarem a estimar.

El grito de la gaviota


Autora: Emmanuelle Laborit


El grito de la gaviota es el testimonio de una joven que, a los veintidós años, ha conocido ya la soledad absoluta, la duda y la desesperación, pero también la dicha, la solidaridad y la gloria. Inicialmente incomunicada con el mundo exterior a causa de su sordera, a los siete años Emmanuelle Laborit descubrió el lenguaje de los signos. Sin embargo, en la adolescencia su vida parecía tambalearse: al desasosiego propio de la edad se añadió la rebeldía contra el hecho de que se negaba a los sordos su identidad, ya que el lenguaje de los signos estaba prohibido en Francia a causa de la teoría de que los sordos podían aprender a leer en los labios y a hablar. La adolescencia y la primera juventud de Emmanuelle son la historia de una lucha por subsistir en un mundo «diferente» y por el reconocimiento de los derechos de los tres millones de sordos franceses, hasta conseguir que, en 1991, se enseñe por fin en los centros de educación de los sordos el lenguaje de los signos. Con este triunfo colectivo y el personal, pero no menos emblemático, de su éxito como actriz teatral, El grito de la gaviota cierra significativamente un itinerario personal tan breve como intenso.

Mira'm. Contes de vides especials.


Autors:Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgas, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafael Vallbona i Margarida Aritzeta.


Mira’m és una ullada a unes vides gairebé invisibles, a unes persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat o, senzillament, totes aquelles que, per algun motiu o altre, són “diferents” pertanyen a aquest espectre invisible de la societat. Un espectre que cal fer visible i mirar-lo. A Mira’m un conjunt de relats ens endinsaran en nou històries diferents, nou realitats vitals de persones que tenen un denominador comú: la discapacitat. Descobrirem nou moments de la vida d’una persona amb discapacitat, històries de vida de la mà d’escriptors i escriptores que ens han volgut apropar aquesta realitat a través de la seva imaginació i la seva ploma. Amb aquest recull de contes, nou escriptors han volgut posar veu, experiències i vida a totes aquestes persones per tal que nosaltres les poguem conèixer de més aprop, malgrat no veure-les. Amb Mira’m pretenem demostrar que també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir. La Fundació Mas Albornà, dedicada des de fa més de 40 anys a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a l’Alt Penedès promou aquesta iniciativa per tal de contribuir a la normalització d’aquestes persones.

L'escriptor Màrius Serra llegeix un fragment del seu llibre "QUIET", a la biblioteca d'Olleria

Ens llegeix el capítol Eurodisney

Quiet


Autor: Màrius Serra

Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M’ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre l’ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviant l’aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí el procés s’inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquest mirall envellim d’una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un llullu no s’hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.

diumenge, 23 de maig del 2010

Aprendre junts alumnes diferents




APRENDRE JUNTS ALUMNES DIFERENTS,

és un llibre de Pere Pujolàs.

Durant els darrers anys l'escola inclusiva ha estat el model escolar pensat i dissenyat per tots aquells que creuen en una escola per a tothom, amb atenció a la diversitat i una veritable igualtat d'oportunitats. Aprendre junts alumnes diferents és una aposta radical per l'escola inclusiva enfront de l'escola selectiva. Lluny de la retòrica buida de contingut pràctic, es fonamenta en una anàlisi rigorosa de les condicions que han de fer possible una escola per a tothom, tot proposant els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula com a instrument metodològic i didàctic, però també com a via de pensament filosòfic, ètic i pedagògic per ensenyar a tothom i, sobretot, per ensenyar una nova forma de viure. L'autor conjuga pefectament la refexió tèorica amb la pràctica educativa a l'aula i ofereix al lector eines de treball i recursos per desenvolupar un procés d'ensenyament aprenentatge que doni la veu a l'alumne i el situi al centre de l'acte educatiu.

1. Aprendre junts alumnes diferents és just. La inclusió és una qüestió de justícia. L'educació inclusiva s'ha de considerar com un valor.

2. Aprendre junts alumnes diferents és necessari per a tothom:

- Alumnes amb diferents capacitats, algunes més accentuades que d'altres.

- Per als alumnes més corrents.

- Per a la societat en general, si aprenen junts podran apreciar el valor d'aprendre junts, de conviure, tot i les diferències que hi pugui haver.

3. Aprendre junts alumnes diferents és possible. Difícil, cert, però no impossible. L'educació inclusiva ha de ser un repte. Sempre hi ha alumnes diferents, per tant, ens hem de plantejar com educar-los junts, com tot i les diferències, formin part d'un mateix grup, on de la diferència en neixi la convivència.

4. L'educació personalitzada, l'autonomia dels estudiants i l'estructuració cooperativa de l'aprenentatge són tres grans puntals que permeten atendre junts als alumnes diferents a partir de la pedagogia.


dijous, 20 de maig del 2010

Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència.



Autors: Buxarrais, M. R.; Carrillo, L.; Galceran, M. del M.; López, S. Martín, M. J.; Martínez, M.; Payà,
M.; Puig, J. M.; Trilla, J.; Vilar, J.

Proposta d'educació moral i cívica per a nois i noies de 6 a 16 anys. És una proposta preocupada pels problemes ètics que acostumen a plantejar les diferències entre les persones i la diversitat de grups socials. Reflexiona sobre les conseqüències injustes de les diferències personals i socials, i també sobre les vivències i els sentiments negatius que provoquen. Després d'una primera part conceptual i teòrica sobre el tema, s'apleguen un conjunt d'activitats (ordenades per cicles) fàcilment aplicables al grup classe.

Tú ganas yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente... y disfrutar con las soluciones.


Autors: Helena Cornelius y Shoshana Faire.

¿Te has marchado alguna vez dando un portazo? ¿Te has sentido ofendido per algo que alguien ha dicho? ¿Has discutido con tu pareja, un familiar o un amigo? ¿Te has enfadado porque te han negado un aumento de sueldo?

Si es así y deseas resolver de forma fluida y creativa cualquier situación conflictiva en tu vida, esta obra amena e innovadora te enseñará a:

- Reconocer y evitar los modelos negativos de comportamiento que se dan durante un conflicto.
- Entender la dinámica de poder de cualquier relación.
- Optimizar tu comunicación al comprender más profundamente a las personas con quienes tienes el problema, y a su vez ayudar-las a que sea algo recíproco.
- Llegar a una solución satisfactoria para todas las partes.

Con sus lúcidos consejos, expresivas ilustraciones y didácticas técnicas ya comprovadas, "Tú ganas/yo gano" es una fuente de inspiración para todos aquellos que, a pesar de las diferencias, deseen lo mejor para ellos mismos y también para los demás.

El valor d'educar.


Autor: Fernando Savater.

Sempre que es debaten les grans inquietuds del nostre temps -el racisme, la intolerància, la violència, l'abús de drogues, etc.- s'arriba a la mateixa conclusió: són qüestions que s'han d'afrontar des de l'escola. Però també sabem que a gairebé tots els països es parla de crisi de l'educació i se succeeixen els plans d'estudi, el desconcert dels mestres, les propostes dels estudiants, les queixes dels pares, la pugna entre ensenyament públic i privat.

Sembla oportú, doncs, aturar-se un moment per plantejar les qüestions essencials: què és l'educació?, què s'ha estat i què pot arribar a ser?, què n'esperem?, consisteix en la mera transmissió de coneixements o ha de formar per al civisme democràtic?

Aquest assaig intenta respondre aquestes preguntes i plantejar-se altres qüestions fonamentals: la tensió educativa entre disciplina i llibertat, l'eclipsi de les humanitats, els límits de la neutralitat escolar, el paper de la família, la formació moral i la seva relació amb el sexe, les drogues o la violència...

Es tracta d'una reflexió d'abast filosòfic però amb uns resultats pràctics que afecten el més ampli espectre social.

Va de mestres. Carta als mestres que comencen.


Autors: Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà.

Va de mestres. Carta als mestres que comencen és, sobretot, el que el títol indica: una carta que els autors adrecen a totes les persones que volen fer de mestres.
Per la manera distesa i alhora profunda com tracten els diferents temes, la lectura d'aquest llibre també és molt recomanable per als mestres amb experiència i per a totes les persones interessades en l'educació.
Els autors passen revista als punts més destacats de l'exercici d'aquesta professió tan apassionant i complexa, analitzen quins són els elements que han d'estar presents en tota acció educativa, sigui quin sigui el marc social on aquesta estigui situada.

Del Xumet a la birra: Històries i cabòries d'una psicòloga de capçalera.


Autora: Imma Sagrera. Editorial Cossetània.

Ser pares, educar, és un repte que sovint no sabem com afrontar. A "Del xumet a la birra", l'Imma Sagrera fa valer els seus anys d'experiència professional com a psicòloga per mostar-nos casos reals. Ens planteja problemes de conducta, de sociabilitat, d'autoconcepte... i ens va guiant pel camí de les solucions. Pares i mares trobaran en aquesta lectura un suport a la seva tasca educativa. Com diu l'autora, no hi ha receptes màgiques perquè el fet d'educar es basa en la lògica, la coherència a l'hora d'actuar i la utilitzacio del sentit de l'humor. Un llibre divertit i amè, carregat d'exemples, problemes i solucions, que no només entusiasmarà mares i pares, sinó també tots aquells que tinguin un cert interès per endinsar-se en la naturalesa humana a través d'una de les etapes més fascinants de la vida: la infantesa i l'adolescència.