divendres, 22 de març del 2013

Les figures planes a traves d'una cacera del tresor

Us deixo aquest enllaç a una cacera del tresor que he creat dirigida a consolidar els coneixements sobre figures planes que puguin tenir els vostres alumnes. Està creada a través de glogster i es pot resoldre utilitzant múltiples recursos, ja siguin Tic o no!!! 


dimarts, 12 de març del 2013

TPACK

En una assignatura que estic realitzant actualment, m'han fet crear un bloc on haig d'anar introduint entrades de temes relacionats amb les TAC. La última entrada és la que adjunto a continuació. Crec que val la pena compartir aquesta entrada amb els seguidors d'aquest bloc!!

És molt habitual que en l’intent d’integració de les TAC a l’aula els docents centrin l’activitat en el recurs tecnològic en comptes de en el contingut que es vol desenvolupar.
Judi Harris, professora i titular de la Pavey Family Chair en Tecnologia educativa de la School of Education (Escola Universitària de Pedagogia) del Collage of William & Mary (Virginia, Estats Units), veient que la planificació d’activitats didàctiques on s’utilitzaven eines tecnològiques era (i és) massa tecnocèntrica, o sigui que el centre de l’activitat era l’element tecnològic, i amb l’objectiu de crear activitats on el centre no fos l’eina sinó els alumnes i el currículum, va aprofitar un model ja existent anomenat TPACK per a crear una sèrie de documents que ajuden a crear activitats on s’uneixen les tres dimensions de coneixements que un professor ha de dominar.
Segons el model TPACK el professor ha de saber tres coses:
  1. Ha de conèixer la seva disciplina, o sigui els continguts d’allò que vol ensenyar.
  2. Ha de tenir coneixements pedagògics per saber com ensenyar (gestió d’aula,   programacions, desenvolupar objectius, com avaluar, explicar...)
  3.  Ha de tenir coneixement sobre tecnologies (potencialitats, limitacions, ús...)

A l’interaccionar aquests tres coneixements, neixen quatre camps comuns de coneixements:
    
1.                  El coneixement pedagògic del contingut, o sigui la didàctica de la matèria que es vol treballar.
2.                  El coneixement tecnològic disciplinar que implica comprendre com la tecnologia i els continguts s’influencien.
3.                  Coneixement tecnològic pedagògic, o sigui comprendre com canvia l’ensenyament i l’aprenentatge al incloure la tecnologia. Beneficis i limitacions en relació amb les estratègies didàctiques. Per exemple, en quina mida la PDI, el Power Point o les eines de la web 2.0 enriqueixen l’ensenyament i afavoreixen l’aprenentatge.
4.                  I finalment, el més complexa i més escàs, el coneixement tecnològic, pedagògic disciplinar. O sigui, saber representar una assignatura específica amb tecnologia de manera didàctica en un context determinat. 
http://premioeducacion.fundaciontelefonica.com/wp-content/uploads/2012/03/tpack.jpg


En tots els documents creats per Harris, basats en la didàctica específica de cada matèria, hi trobem la mateixa estructura:  Títol, descripció de l’activitat i  eines que es  poden  utilitzar per a  desenvolupar l'activitat.
Un exemple d’activitats plantejades per Harris per a treballar la història, extretes del document oficial, és    el següent:




Finalment, a continuació adjunto un mapa conceptual, crec que molt clar, de les bases del model TPACK.




http://cmapserver.unavarra.es/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1LC128LV6-1Q67K93-2VJ&partName=htmljpeg

El model TPACK segons Jordi Adell

Gràcies a una assignatura d'aquest últim tram de la carrera que estic realitzant, he descobert un model
realment útil per dissenyar activitats on les tecnologies estiguin integrades, però a la vegada no siguin el centre de l'activitat.
Jordi Adell en aquesta xerrada ens ho explica i exemplifica de manera molt aclaridora!

dijous, 7 de març del 2013

Una altre frase

Després de molt de temps sense posar una frase per a pensar, i en relació amb les últimes entrades sobre l'educació lenta, aquí us deixo aquestes sabies paraules de Pascal. Reflexioneu-hi!!

La infelicitat del món es pot trobar en la incapacitat d'estar assegut en una habitació sense fer res

Pascal




dimecres, 6 de març del 2013

A continuació us adjunto una sèrie de llibres que ens parles sobre l'educació lenta. En tots ells ens podem fer una idea de la filosofia que defensa aquesta visíó sobre l'ensenyament. És realment interessant llegir-ne algun d'ells!!


Per què tenim sempre tanta pressa? Es possible, i inclús desitjable, fer les coses amb més lentitud? Vivim en l’era de la velocitat. El món que ens rodeja es mou amb més  rapidesa del que mai ho havia fet. Ens esforcem per ser més eficients, per fer més coses en un minut, en una hora, en un dia... Des de la revolució l’obra de Tàcit s’ha convertit en un monument literari que manté la seva vigència al llarg dels segles.
El culte a la velocitat ens ha empès fins el punt de ruptura.











Donat l'enorme interès que va suscitar l'Elogi de l'educació lenta, de Joan Domènech, a Graó ha editat un segon llibre sobre educació lenta. La Pedagogia del cargol. Es tracta d'un llibre de Gianfranco Zavalloni, mestre rural italià lligat al moviment de l'escola creativa.Ens diu Zavalloni: "En una societat basada en l'èxit, el benefici i el guanyar, hem reflexionat sobre la importància i el valor pedagògic de "perdre"? Perdre el temps, perdre una partida, perdre un tren, perdre un objecte, perdre una cita, perdre algú, perdre i prou...perdre!"
Reflexions de fons i propostes de vegades inversemblants que et sorprendran.
Fa temps que sentia a parlar de l'educació lenta però no m'havia aturat mai a buscar-ne informació. Des de fa uns dies he començat a buscar informació sobre aquest corrent pedagògic, metodologia o manera d'entendre l'educació, i la veritat que sobre el paper pinta molt bé. Per a introduir-vos en aquesta, feu un cop d'ull al màxim exponent a les nostres terres: