Donem la benvinguda a la Tardor!

POEMA A LA TARDOR (per Neus Castañer i Ferruz)

Ai, tardor, com t’estimem!

Els arbres tu despulles:

els treus totes les fulles

i les trepitgem els nens.

CRIC-CREC-CRAC-CROC!

Ai, tardor, com t’estimem!

Amb el vent tu jugues,

fent volar totes les fulles

i fent-nos passar fred.

FUUUU… FUUUU… (amb les mans fen botzina tancada a la boca)

Ai, tardor, com t’estimem!

Que t’agraden molt les pluges,

de les petites a les feixugues,

i els bassals trepitgem.

(Pluja fina: Piquem un dit sobre la mà; Gotes grosses: Piquem dos dits sobre la mà; Plou molt: Piquem de mans; Trona: Piquem de peus i fem “BRRROOM” alhora).

Ai, tardor, com t’estimem!

torrarem castanyes dures,

(que ens agraden ben madures)

i ens acostes a l’hivern.

(Fem petar la llengua per fer el soroll de les castanyes petant al foc).

Ai, tardor, com t’estimem!

Que els teus colors pintem,

Roig, groc, taronja i marró

I et cantem una cançó!

Cantem les cançons de la tardor i de la castanyada.

Aquest poema, va acompanyat de gesticulació, d'on els nens i nenes poden representar el poema visualment i així és tot molt més divertit!

L'hem trobat interessant i ideal per fer-lo amb els infants. Endavant, donem la benvinguda a la Tardor!